Aquest dissabte passat vaig tenir el plaer de conèixer un dels racons més fantàstics de la nostra illa, la possessió de Planícia de Banyalbufar.
Amb un grapat d'amics del Pi, Proposta per les Illes Balears, vàrem recórrer els camins, recentment recuperats, per aquesta zona de la Serra de tramuntana que enllacen amb la possessió i el fantàstic poble de Banyalbufar. Acompanyats del president del Pi Mallorca Josep Melià, el secretari general de Mallorca Vicens Coll, membres de l'executiva, com l'amic Pep Franco i un bon grapat d'afiliades i afiliats del Pi, amb amfitrions com el batlle Mateu Ferrà i la regidora Aina Torres, gaudírem d'un matí de tardor descobrint patrimoni, història i natura, que ja és de totes i de tots.
Molts em demanen, quina és la relació entre un partit polític i la realització de sortides per conèixer millor el nostre territori?, per què les organitzam des de la secretaria de formació? Sense tenir en conta la lògica, de crear vincles entre els membres d'un partit, crec sincerament amb aquella màxima que predica que el que coneix Mallorca l'estima.
Quan des de Madrid, o des de Brussel·les, o des de Palma, o des de qualsevol lloc on s'exerceix certes quotes de poder damunt un territori, es prenen decisions sense conèixer la seva realitat, la seva geografia o el seu tarannà, és més probable que no siguin encertades, tenen més probabilitats de crear conflictes amb la població local.
Sempre he estat un gran defensor de la descentralització, de què el poder polític se realitzi el més a prop del ciutadà, de la gent del carrer. Quan una pollencina o pollencí, un pobler o una poblera, té un problema, sol acudir en primera instància al batlle, a l'ajuntament. Tots sabem que la política més propera és la municipal, amb els seus avantatges i inconvenients que això pot dur, conèixer de primera mà el poble és gratificant però també és més treballós que anar al congrés de diputats un parell de cops per setmana.
Si els diputats que van a Madrid amb l'AVE, o amb el pont aeri des de Barcelona, o que poden agafar el cotxe per anar a les seves acomodades cadires, coneguessin la realitat de Formentera, amb la triple insularitat, o la realitat de les connexions aèries de Menorca durant l'hivern, no ferien més per solucionar-ho?
Sabem, des de Palma, la realitat turística de Formentera, o els problemes de saturació que s'han produït a Menorca aquest estiu?, o com són les explotacions de les platges a Eivissa?, és clar que no, per això vàrem bastir un sistema administratiu amb ajuntaments, consells, autonomies, que cal respectar, que cal cuidar, que cal enfortir i fer que l'administració més propera al ciutadà seguí sempre la més forta i decisiva. Quan discussions interessades parlen d'eliminar els Consells, quan es parla d'administració única, cal que aquesta sigui la més propera, eliminem administració a mils o centenars de kilòmetres dels ciutadans, engreixem els Consells i els ajuntaments, sense duplicitats, però que quedin sempre les de més a prop i no les més llunyanes.
