No, aquesta setmana no escriure del resultat de les eleccions del passat 26 de juny, fer-ho després de llegir els grans cronistes, escriptors i articulistes que sàviament han aportat les seves opinions es com tirar tirs a la lluna. Després de veure les enquestes i sondejos que han descol·locat a la majoria, es millor deixar pixar el mul i esperar esdeveniments.
Des de que estic gaudint de la jubilació, crec que merescuda, tinc l’oportunitat d’anar a caminar cada dia,¡¡ per cert¡¡ darrerament he tornat a agafar la bicicleta, però ho tinc que fer en bones, ja que després de sis anys de no tocar-la, els primers dies el seien es clava en el cul i fa molt mal anar, com he dit ¡en bones!. En qualsevol cas, sovint pas per les obres de la carretera de Sóller, just al creuer de Bunyola, fa mes de mig any que hi fan feina, varen començar posant unes teles (no se si son asfàltiques o no) per les voreres fins a Son Sardina, les varen cobrir de pedres, bastant grosses al principi i molt mes petites després. La qüestió es que quan havien omplert les teles amb les pedres, uns dies després ho desmuntaven tot, les treien i posaven noves teles, i així varies vegades, com que les que havien llevat les deixaven a les voreres varis dies, ni havia que s’aturaven i sen duien trossos i suposo que les aprofitaven per altres menesters ja que eren noves i útils. Ah¡¡ ara les voreres estan plenes de brutor que tiren els mal educats passatgers dels cotxes que no respecten el medi ambient i que, a demés, ningú fa net.
Un dels dies, gaudint de la caminada, hi havia un dels responsables d’aquesta llarga e incomprensible obra, un homo simpàtic, amable, per la manera de parlar, andalús i li vaig demanar el motiu de la llarga durada de les obres i d’una manera amigable amb un mig somriure me va dir, “Esto es un proyecto a la mallorquina” evidentment li vaig demanar a que se referia i me va contestar “Un proyecto a la mallorquina es cuando el ingeniero o director de la obre te dice como lo quiere y como hay que hacerlo, y lo haces, cuando està terminado viene otro jefe a supervisar la obra y no le gusta, te lo hace canviar y lo haces de nuevo, así varias veces, esto es un proyecto a la mallorquina”. Com vos podeu imaginar, la meva sorpresa va ser majúscula, entre la incredulitat o la broma, però al final tenia raó. Aquest projecte l’han muntat i desmuntat varies vegades sense cap control. De moment ha quedat una rotonda just on hi ha el creuer amb Bunyola amb les voravies sense acabar.¿ el Consell de Mallorca que n’és el responsable, que hi fa?. Quin control te de les despeses d’aquets mesos de fer i desfer les obres. ¿Qui ho paga? ¡¡Els ciutadans, tots nosaltres, com sempre!!. Les Institucions tindrien que disposar d’un mecanisme de control per les obres públiques (vull creure que ’l tenen, però no l’utilitzen). Els ciutadans sempre tenim les de perdre en favor del Ajuntaments, Consells Insular o Govern de les Illes Balears que d’una manera unilateral fan el que volen sense consultar a ningú. Tenim que aconseguir que no hi hagi mai mes projectes a la mallorquina.
La cita d’avui: “Manejar el silenci es mes difícil que manejar la paraula”
Georges Clemenceau
