Baixa l’atur a Espanya, una temporada turística fantàstica a les illes Balears, el PIB puja, les institucions internacionals afirmen que creixerem més que la mitja mundial, les illes seran la locomotora de l’economia estatal, etcètera i etcètera.
Si passa tot això per què tenim la sensació, molts i moltes, que la situació de la gent no ha millorat gens ni mica?
No som economista, no som analista i tampoc llegeix diaris d’economia, no me preocupen les pujades del Down Jones o l’Ibex, però si que em preocupa el meu estat de les comptes bancàries, me preocupa com arrib a finals de mes, com va la nostra economia familiar i la recuperació econòmica no hi és ni se l’espera. Que està passant?.
Per què molts de ciutadans d’aquesta illa, capdavantera econòmicament, tenen la sensació de que les coses no els hi van tant be com ens diuen?. Per què als carrers i places no és parla de fi de la crisis i lo be que ens va?.
Em podreu dir pessimista, em podreu dir que no estic informat, que no conec la societat o que no he fet un estudi seriós, i, tal volta, no vos equivocareu. Però la sensació, l’estat d’ànim, la visió, del meu entorn, de la societat que veig i parl, és que no estem millor que abans de la crisis, que no ens hem recuperat, que costa arribar a finals de més.
Certs polítics, economistes, analistes, ens han de dir que la cosa millora, que la por s’ha acabat, que hem de mirar el futur amb optimisme. Està clar, és la seva feina, ja ho diuen que els doblers són porucs i les institucions han de cercar estabilitat per fer créixer el mercat.
La sensació de molta gent és que els grans guanyadors de tot plegat són els grans, les grans empreses, els bancs, les elèctriques, les constructores internacionals, aquests aposten sobre segur, si els hi va be guanyen, si no l’estat els rescata o els ajuda per què són estratègics, massa grans per deixar-los caure, tenen massa interessos, massa portes giratòries.
Ens diuen que primer hem de créixer, crear riquesa que després es repartirà, que afavorirà tota la societat, a l’autònom, als petits empresaris, als treballadors, als empleats públics, a tots i a totes. Ara per ara és mal de creure.
Primers dies del mes de Juny del 2016, radiant, Palma està a vessar, les carreteres plenes de cotxes de lloguer, les platges funcionant, els avions no s’aturen d’esqueixar el cel intens illenc, les nostres contes corrents igual que l’any passat. On és la recuperació?.
