Acaba el període lúdic i festiu del hivern mallorquí. De Nadal a sant Antoni, o sant Sebastià, és un no aturar de celebracions més o manco sentides, més o manco viscudes, segons el tarannà personal o la situació emocional del moment.
Però un tema segueix envoltant les converses de la gent, dels cafès, la política, després de molts d’anys de no estar al centre , tornà a ocupar un lloc privilegiat en el dia a dia, tal volta, al mateix nivell que ara fa trenta anys.
Dic tal volta per què els anys de la transició no els vaig viure, però si que crec que podem trobar certes similituds.
Està clar que la societat ha canviat molt des de l’aprovació de la Constitució espanyola, basta veure l’espectacle que ha suposat la constitució de les Corts espanyoles, noves cares, noves formes, nous juraments, nous estils.
I aquesta nova societat vol canvis i crec que és això el que no han entès els partits tradicionals, el PP i el PSOE, i tal volta, aquesta incapacitat a l’adaptació als nous temps feran que tinguin un futur més que incert.
Altres ja han caigut pel camí, altres formacions que pareixien fortes i que tenien més tradició o història que les d’aquí han passat a millor vida, recordeu el partit socialista grec que després de governar molts d’anys ha estat fagocitat pel Podemos grec. I a Italià hi ha hagut tot un trasbals en els partits tradicionals castigats per la corrupció i la falta de renovació. No vos sona?.
I aquí caiem una vegada, darrera un altre a la mateixa pedra, les negociacions actuals em semblen que repeteixen els mateixos esquemes i paradigmes que durant els darrers trenta anys, repartiment de càrrecs, posar per davant les persones que el projecte, cada part recolzant-se en la seva “ brunete “ mediàtica pròpia, sense prioritzar el que i no el com.
Els pactes formen part de la vida, de la vida quotidiana, cada dia negociam , a la feina, amb la família, amb els amics. El pacte i la diversitat són senyeres d’aquesta societat, de la societat del segle XXI, ja no som un poble homogeni, ja no hi ha criteris inamovibles o definitoris, ni la religió , ni el model de família, ni la llengua, ni la monarquia, ni les formes , ni l’estètica; i jo vull viure i enriquir-me d’aquesta societat multicultural i plural, això ja és aquí, però certs partits polítics encara no s’han entemut, tal volta quan ho vegin serà tard per ells. Patxi López i Celia Villalobos són el millor exemple d’aquesta renovació del PP i del PSOE.
Quants d’anys fa que aquets dos polítics circulen?, quants de càrrecs han ocupat?, quants d’anys han viscut de la política?. Però després ens volen vendre que els seus partits s’han reformat i que són un reflexa de la societat, serà de la societat de fa vint anys. Aquesta política, aquestes actes, fan que la desconnexió entre aquest partits i la societat cada cop sigui més gran.
Renovar-se o morir. El temps ho dirà.
Molts d’anys a tots, visca Sant Antoni i Sant Sebastià.
