Ja ha passat una setmana des de que es va iniciar la campanya electoral i som a sis dies d’unes votacions carregades d’incògnites, de dubtes, de canvis transcendents.
Unes votacions que molts d’analistes polítics, periodistes , sociòlegs, intueixen que portaran canvis desprès de 38 anys de democràcia.
Una setmana de debats, propaganda, veritats, mentides, pancartes, idees, demagògia, paraules. Paraules que queden, paraules que no recordarà ningú, paraules que van i venen, que surten del cor o de la conveniència, del raonament o de l’interès.
Jo venc d’un silenci, antic i molt llarg, de gent que va alçant-se des de el fons dels segles, deia en Raimon, sense entrar en frases grandiloqüents ni a sentimentalismes que no van en jo, tal volta ara és el moment que aquest silenci es rompi, que una altre veu és senti, aquí i allà.
Ha arribat l’hora que la veu de les illes és sentí a Madrid?, que un diputat a les corts espanyoles només respongui als interessos illencs?, que la veu travessi la mar de llevant cap a ponent?, podem estar 38 anys més en la situació actual perdent riquesa i benestar?.
Preguntes per ara sense resposta, preguntes que es respondran el pròxim dia 20 de Desembre, amb la saviesa d’un poble, d’un electorat, que triarà el seu camí. No és de rebut aquells polítics que emprenyats el dia després de les eleccions renyen a la gent, diuen que la societat no està preparada, o que els ha castigat injustament. Les urnes són la resposta, la única i vertadera.
Cada qual al seu lloc, sense renuncies ni retrets, com deia Thomas Jefferson : Jo crec bastant en la sort. I he constatat que com més dur treball, més sort tenc, o en bon mallorquí: de la feina surt el profit.
Crec sincerament amb el vot de les illes , en que la veu dels partits d’aquí s’han de sentir més enllà de la riba del mediterrani, faig feina perquè això passí, i passi el que passi dia 20 de Desembre seguiré insistint cada dia, perquè crec que és el millor per Mallorca, per Menorca i les Pitiüses, per que crec que és el millor pels joves de les illes, la nostra economia, pels nostres majors, pels empresaris i obrers.
És l’hora del vot de les illes, per tenir un finançament just, que és la palanca que ho mou tot, doblers necessaris per millorar la sanitat, l’educació, una societat més justa, potenciar la cultura, que el petit i mitja empresari tengui igualtats d’oportunitats, pel petit comerç, per la insularitat, pels estudiants, per totes i tots.
Tal volta dia 21 de Desembre les paraules de Raimon canviaran de sentit per molts.
