La polèmica de la setmana l’ha protagonitzada el PP Balear i les seves lluites internes.
Un partit desorientat, sense nord ni rumb, que va a toc d’enquestes i que s’ha instal·lat en la histèria preelectoral, on els números no els surten i ja hi ha estirades de cabells per no quedar-se sense cadira, acostumats a que la repartidora de càrrecs sigui més que generosa.
Comencen els problemes per la falta d’un lideratge fort, sobretot en el partit que sempre ha fet bandera de la seva disciplina interna i seguidisme al líder, ara estan davant un escenari profundament incòmode per ells amb un Biel Company que no acaba d’arrancar, que no remuntà la castanya electoral patida fa 3 anys, ara per ara, molts són els que desitgen repetir els números trets en la passada escomesa electoral, la derrota del passat ara ja seria tot un èxit. Per no convèncer, Company, no convenç ni als seus, ni als propis peperos illencs que ja comencen a esmolar ganivets per la propera guerra civil pepera.
Arriba la senyora delegada del govern, la senyora Maria Salom, i escenifica el que abans esmentàvem, comença una creuada contra el català, sense demanar permís o informar al cap del PP illenc, demostrant a Madrid que ella està en la seva línia, que el senyor Company és massa fluixet i és deixa trepitjar. Deixant a molts de regidors i batles del PP descol·locats, deixant en evidència a molts que votaren a favor d’aquets ajuts, ara demonitzats, matant mosques a canonades, i tal volta el pitjor, deixant totalment descol·locat a Company, que ni reacciona, ni imposa res, Maria Salom ha retornat a l’escenari polític principal, com la millor valedora per aturar a uns Ciutadanos que està avançant al PP per la dreta i l’està llevant gran part del seu votant tradicional.
Salom ha jugat be les seves cartes, posant en evidència a Company, defensant com ningú la doctrina Rajoy d’atacar tot el que signifiqui diversitat dins l’estat espanyol, qui la pot criticar fent el que manen els jefes?. Ningú, i la resposta ha estat evident, ella ha seguit defensat la seva actuació mentre que Company queda en evidència en la seva intenció de fer creure que aquell PP regionalista de Cañellas pot tornar, aquell PP ja no hi és, ja no existeix, ja no tornarà.
A un any de les eleccions, amb molts de partits definint estratègies electorals, grups o persones que encapçalaran llistes i projectes, esclata aquesta polèmica. Sols té sentit en la lluita per les cadires, en el posicionament d’un grup de peperos baix l’ombra de Salom que volen el seu protagonisme, volen la seva tallada de pastís i avisen a Company que li poden complicar molt la vida d’aquí al dia de les votacions, per tant han de contar amb ells, a més, si el dirigent no se’n surt, ells ja han avisat i intenten fitxar un altre camí.
Tot molt trist, la llengua com ha arma electoral, pitjor encara, la llengua, la nostra, la que han parlat els nostres padrins i padrines, com a ganivet per clavar a l’esquena del seu contrincant del propi partit. Salom ha engegat aquesta maleïda mentira de la lluita de les llengües a Mallorca, sols per treure partit personal, el mal que fa li és indiferent, no ens calen més piròmans polítics.
