Tanmateix, aquesta paraula tant estimada i nostrada, part essencial de la nostra manera de ser, idiosincràsia pròpia, el nostre tarannà, una societat illenca que perd les seves senyes d’identitat a marxes forçades, que la globalització ens dilueix dins un món cada cop més uniformitzat, rebem onada darrera onada sense temps d’assimilar el que ens arriba.
Podria dir que tanmateix no m'interessa el que ha passat ha Madrid, que tanmateix som mallorquí i que vivim una realitat diferent, però seria tapar-me els ulls i mostrar els peus, i no reconèixer la veritat, que cada dia tots els fets estan més interrelacionats, recordau que tot va començar a Múrcia, quan un polític és va botar la coa de les vacunes i d’aquells fets llunyans i aparentment locals ve la gran jugada política del PP.
Resumint i fent un anàlisis tal volta molt simplista, el PP, que és va despertar un dia no fa gaire, amb la por de perdre el poder a la Regió de Múrcia i que aquest fet s’estengui a altres llocs, ha passat a carregar-se el seu màxim contrincant per l’espai conservador espanyol, Ciudadanos.
Fa anys, no gaires, pareixia que el bipartidisme espanyol estava en una profunda crisis, amb un PP en hores baixes per la corrupció sistèmica i continuada que havia practicat, Ciutadanos estava de moda i els grans mitjans de comunicació posaven el focus damunt el partit taronja que pareixia el salvador de la dreta front uns populars en descomposició. Per l’esquerra pareixia el mateix, amb Podemos que s’alimentava del descontentament de la població que no tenia cap referen d’esquerres, ja que el vell PSOE pareixia, i en molts de casos encara pareix, que havia abandonant la S de socialista, per sols tenir-la al seu nom.
Ara d’aquells salvadors de la pàtria, d’aquells que havien de canviar el món, ja no en queda cap, Rivera va partir a primeres de canvi, quan va veure que no seria tant fàcil els seus objectius, podríem pensar que els rumors de que era un invent de les grans empreses espanyoles és cert i quan aquestes van començar a deixar de donar-li suport va partir, abans que el vaixell s'enfonsàs, qüestió de temps, un vaixell sense rumb, ni objectius, ni capità, un vaixell que ja no és necessari, el PP ha salvat l’escull de la corrupció, cosa que no cab d’entendre, però ens volen fer creure que ha passat pàgina, i els seus nous líders, Ayuso, és presenten totalment deslligats del passat obscur de comissions i tresorers.
Podemos no ha aconseguit assaltar el poder, però està ocupant gran quotes de govern a moltes institucions, fins i tot el govern central, el seu dirigent ara ha partit, crec que deixa Podemos en una situació òptima, però ara veurem com supera la crisis del relleu, com és recompon, com atura la fragmentació endèmica dels partits d’esquerra, exemple Madrid amb Mas Madrid, els espera una travessia dura als podemitas, a no ser que trobin la solució de forma raonablement ràpida i exitosa.
Ja els agradaria als seus socis que aquesta crisis de lideratge s’allargues, els socialistes són uns grans polítics de passadís i saben maniobrar be en les intrigues de palau.
Tanmateix això és Mallorca, tenim altres mal de caps, però sincerament crec que cada cop tenim menys de singulars i que ens movem al so de la música de moda, esperem que aquesta crisis social i econòmica s'acabi prest, ja, i que les pròximes eleccions autonòmiques votem en clau illenca per defensar el que som i el que vole ser.
