Aquesta darrera setmana s’ha repetit arreu de la geografia illenca multitud d’actes lúdics i festius per celebrar el fi de curs escolar.
Graduacions, festivals, sopars, etcètera, etcètera. Actes que han omplit patis d’escola, sales d’actes, places i recintes esportius, de famílies, que amb l’ajuda dels ventalls, han gaudit dels espectacles que ,amb més o manco gràcia, realitzaven els seus fills i filles.
Un punt i final d’un curs escolar que a part dels resultats acadèmics dels nins i nines cal fer una reflexió profunda del model educatiu que tenim.
Pareix que tots els anàlisis i estudis coincideixen que el nivell educatiu de l’estat espanyol ha de millorar, que no estem a l’altura i que necessita una profunda renovació, o revolució, però arribam a un altre final de curs i la situació pareix que no vol canviar.
Cal un pacte educatiu estatal JA. No podem esperar més, no podem abocar als alumnes a un sistema educatiu que no dóna solucions als problemes reals de la societat actual. Aquest pacte educatiu del que fa anys i anys sentim parlar i que no arriba, que tots s’omplen la boca però ni estant a l’oposició ni estant al govern tenen valor per treure endavant.
Ara, amb governs en minoria a moltes institucions, tal volta, el desitjat pacte educatiu tengui una oportunitat de sortir a la llum. Ara, que moltes lleis han de ser consensuades i discutides per tal de ser aprovades , podrien provar de trobar punts d’encontre en el món educatiu, punts que han de ser duradors, que han de ser clars, que han de servir per tots i totes, amb generositat i que ha de ser ambiciós.
Avui en dia el model educatiu esta més embullat que mai, amb lleis que no s’apliquen , en diversitat de criteris, amb punts de vista diferents segons el color polític que aplica la norma o segons l’àrea geogràfica. Situació d’impàs i inseguretat que perjudica molt el sistema educatiu, hem arribat al ridícul que els professionals de l’educació, mestres i professors, no poden respondre a les dubtes i inquietuds de pares i alumnes davant el pròxim curs escolar.
Ara és l’hora, el nostre món educatiu ja no pot esperar més, la situació de minories polítiques pot ser clau, la societat en general és conscient de que cal un canvi per apropar els resultats de l’educació espanyola als resultats de l’educació dels països desenvolupats, la comunitat educativa també està pel canvi, no podem permetre que interessos personals de certs col·lectius, persones, institucions o grups impedissin l’arribada d’aquest volgut acord.
Ja basta de línies vermelles, de maximitzar diferències i ridiculitzar la postura diferent a la nostra. Està clar que no serà el meu o el seu pacte educatiu, que tots haurem de fer concessions, nacionalistes, centralistes , d’esquerres , de dretes, religiosos, laics, tots hem de renunciar a qualque postulat per arribar el be comú.
La societat actual, i la mallorquina és un bon exemple, és tremendament diversa, multicolor i multicultural, el món educatiu engloba a tota aquesta societat i ha de donar respostes a aquesta diversitat de raons i pensaments. Per tant, la societat està esperant un pacte educatiu global, complex i obert a totes les sensibilitats, ara és l’hora i els partits polítics l’han d’aprofitar.
