Fa uns dies vaig avançar per les xarxes socials la meva indignació per la situació que estem passant a les Illes Balears, a qualsevol de les illes, patim una indefensió i impotència que’ns afecta a tots , lamentablement a uns més que als altres, cada dia hi ha més gent que no te alternativa que passar per
l’Església dels Caputxins o altres entitats o ONG que ajuden als que no tenen ni per un àpat diari.
Lo més preocupant es que ho veiem quasi normal, segurament perquè ja hi estem acostumats i ens fa insensibles. Son persones i famílies que mai es podien imaginar una situació com aquesta, que tenien un petit negoci que’ls permetia viure bé, sense passar penúries i que ara s’han tingut que sobreposar a la difícil situació, i per alguns sentir vergonya de veure’s en aquesta situació per poder subsistir, però no han perdut la dignitat, no es culpa seva, una maleïda pandèmia anomenada Covid-19 es la principal responsable, però no la única.
Vos donau conte del desastre en que estem immersos? Els mitjans de comunicació tot lo dia ens donen la pitjor informació, ni una noticia encoratjadora, més morts, més confinament, les UCI’s al màxim de la seva capacitat, les escoles sembla que es on el corona virus és més respectuós i ho aguanten millor, les Residències de Persones Majors es tot lo contrari que les escoles, ara per ara és on hi ha més morts, especialment a les privades on, apart d’un servei sanitari, també es un negoci, per tant hi ha més restriccions amb els gels desinfectants hidroalcohòlics, amb mascaretes, en definitiva en
l’escassetat de material sanitari, que facilita l’increment de contagis tant amb els residents com al personal.
Les Illes Balears son més sensibles al drama que estem vivint, turistes que no venen, per tant Hotels tancats, negocis també, és com un peix que es mossega la cua, el monocultiu turístic llastra la recuperació i ens col·loca en una extrema debilitat. I els nostres polítics, els sindicats, organitzacions empresarials, que fan? Quines solucions aporten? Mentre els polítics de les Illes Balears dormen calens gràcies a la poltrona que els hi garanteix grans emoluments, tenen el
REIB aparcat, no el lluiten, els hi és igual, no es la primera vegada, però si que ho és quan s’han omplert la boca de paraules buides i falses promeses als ciutadans, i ara quan ho estem passant més malament, seguim aportant més de lo que rebem, juntament amb Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana, sense rebre un cèntim per compensar la insularitat, els sindicats i qualque organització empresarial, ballen al so de la música que’ls hi toca el govern, tots sabem perquè. una verdadera vergonya.
Estem tocant fondo i Madrid continua igual, encara segueix la dita de “Madrid nos mata”, que més tenim que aguantar? Els sanitaris i treballadors dels
Hospitals i Residències de Gent Gran que cada dia donen lo millor d’ells, i encara els hi volen congelar el sou, així els premien. La setmana passada vaig sentir dir a la Sra. Antonia Maria Font, Directora General de Salut Pública i
Participació de la Conselleria de Salut i Consum, que estaven cansats de fer tanta feina, que ja no podien més, els sanitaris, sí, però, ella? Cansada de què? Que no ens vulguin prendre el pèl.
I els polítics, que es pensen que som els ciutadans? volem dignitat, respecta, que s’esforcin per treurer-nos d’aquesta complicada situació, que per això cobren i si no en saben més, dimissió i un de nou,que no juguin amb nosaltres.
Volem polítics eficients, que no pensin només amb ells, que no es mirin el llombrígol, volem solucions, els ciutadans ens ho mereixem.
