Es meu amic i veïnat de fora vila viu set mesos a Mallorca i la resta de s'any a sa seva Andalusia natal. Com diu ell: “A Mallorca vengo pa echar la temporá y llevarme unos cuartos”. És fadrí i diu que d'aquesta manera viu com un marquès.
Quan està fora de s'illa me sol cridar freqüentment per demanar-me si hi has res de nou a sa finqueta, o si hi ha molts de caragols, esclata-sangs, tords, espàrecs –amb lo que és un expert i que els troba millors que es de sa seva terra–.
Sol venir uns quants de pics durant es cinc mesos que passa a sa seva terra. Pinta es seu pis, que se va poder comprar a prop des seu lloc de feina, i també des trosset que va adquirir a força de propines i hores extres en es temps des boom turístic, gràcies an es seu esforç laboral.
Se sent còmode d'estar entre noltros en aquesta terra sense fer feina i disfrutar de fora vila. Sempre agraeix lo bé que l’hem tractat des des dia que va arribar. Creu que s’ho mereix, ja que es set mesos que fa feina, ho fa durant dotze hores diàries sense lliurar cap dia. Lo únic que li preocupa de Mallorca és que venguin molts de turistes.
Es primer pic que va arribar a Mallorca va esser l'any 1979, acabat es servici militar. Mai l’he sentit pronunciar una paraula en català, simplement perquè no li dóna la gana, perquè a ell només faltaria que es que volen esser catalans l‘obligassin a qualque cosa, però clar que entén es llenguatge des carrer i especialment es de fora vila. Segurament coneix més paraules usades a sa pagesia que qualsevol ciutadà de Palma.
Coneix es mallorquí des carrer, an es que entén perfectament, sap pronunciar paraules com: cuc de rossinyol, llova, tord, ropit, perdiu, esclata-sang, peu de rata, cogoma, espàrec d’ombra, de gat, etc. S'entén perfectament amb qualsevol persona que li xerra en mallorquí i ell li respon sempre en castellà. Mai l’he sentit pronunciar un “bon dia”. No entén per què tota sa paperassa oficial li envien només en català, fins i tot en ets imposts, i vol sebre què paga, i s’enfada.
No li interessa res de sa política. No coneix qui és es seu batle, ni què és es Consell de Mallorca, ni qui és sa presidenta de Balears, però sap que és socialista. Durant es seu temps de feina no crec que llegesqui cap diari o vegi noticies a sa televisió, ni d'un bon tros veu IB3. A sa seva manera interpreta que una part des catalans volen que Mallorca sigui una província catalana i que, tira-tira, es mallorquins dormiguem a sa palla, i cedir.
Per descomptat que no entén gens de lo que puguin significar “es països catalans”. És un andalús que estima sa seva terra, però no renega de Mallorca i no és capaç d'entendre per què aquí hi ha gent que vol xerrar català i sentir-se catalana. És socialista per convicció, no li importa es candidat, li importen ses sigles, ja que es seu partit ha fet moltes coses bones per Andalusia –això pensa ell–. Vaig intentar explicar-li que es socialistes que estan en es govern de Balears (per ell, Mallorca) se senten més catalanistes que espanyols. Sa seva resposta va esser sincera: no pens deixar de votar an es socialistes, però si és així com me dius, me tornaré a empadronar a sa meva terra, ja que no vull col·laborar a rompre Espanya.
Aquest pic me va cridar per demanar-me si havien sortit molts d'esclata-sangs, però lo que realment volia era que li explicàs si es nins de sa seva neboda no podien estudiar en castellà i que ella, que és infermera, hauria d'aprovar es català per fer feina a Mallorca.
No hi va haver manera de fer-li entendre que això era així perquè es polítics ho havien decidit maldament molta gent no hi estava d'acord. Se va enfadar i va demanar mem si aquest tema era s'únic problema de Mallorca o mem si no tenien una altra cosa què fer.
I jo me deman: ¿quants de personatges hi ha com es meu amic?
