Volem una IB3 baleàrica, no aquesta IB3.cat

Fa un parell d’anys sa presidenta de s’Institut d’Estudis Catalans (IEC), na Teresa Cabré (que incomprensiblement no s’ha normalitzat a Cabrer, com ha fet a Balears amb sos Prohens, Cañellas i Planas i que ara són Proenç, Canyelles i Planes), va apostar per un estàndard de sa llengo catalana ampliat. Així ho podem llegir a sa web de s’IEC: “La llengua catalana requereix un estàndar ampli i flexible en el qual els parlants de tot l’àmbit lingüístic se sentin representats”. Compromesa amb aquest esperit així ho va tornar a exposar per desembre de 2021 a un entrevista a La Vanguardia: “Si realment volem que hi hagi un model que ens englobi i provoqui l’adhesió de tots els territoris lingüístics, el model no es pot limitar només a la norma culta i menys encara si està centrada només en un dels territoris, sinó que ha d’eixamplar-se en la variació”.

Són paraules calcades a ses de fan un segle i dites per mossèn Antoni Maria Alcover: “Per això he resolt que mon Diccionari no se diga just Català, sinó Català-Valencià-Balear. ¿Tal volta actualment hi ha més substància lingüística catalana a Catalunya que en el Reine de València i a les Balears? ¡Què hi ha d’haver! ¡N’hi ha molta més en el Reine de València i a les Balears que no a Catalunya! N’hi ha molta més, just a Mallorca, que no en tot Catalunya! Per això,… mon Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear; serà de la llengua que parlen a Catalunya, les Balears, lo Regne de València, que ès una sola llengua”.

Han tengut que passar cent anys per donar-se compte que es mallorquins, i es baleàrics, en general, que estimam sa nostra secular llengo mallorquina i baleàrica mos veim totalment marginats pes nostros polítics que mos imposaren l’any 1983 sa llengo catalana a s’Estatut d’Autonomia, i que de mà de sa UIB.cat i s’OCB.cat han imposat una llengo estàndar molt diferent de sa nostra llengo mallorquina i balear. Ademés d’imposar-ho a tota s’administració baleàrica, que ja és trist, també ho patim a sa televisió pública de Balears, IB3, on mos xerren en un idioma que no és es nostro.

Per això, des de sa Fundació Jaume III, hem enviat una sèrie de cartes a sa direcció d’IB3 explicant i argumentant s’ús des mots propis de ses nostres illes que estan recollits an es DIEC2 però que no els s’empren ja que no són usats a Catalunya: “Des de Sa Fundació mos dirigim a vostè en referència an es lèxic que s’usa a sa cadena pública de televisió de ses Illes Balears (IB3). Entenem que com a televisió de Balears haurien de tenir preponderància en usar es mots propis de ses Illes Balears, en lloc d’aquells que no són emprats a sa nostra terra. Se tracta de mots que estan inclosos en es “Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d’Estudis Catalans” (DIEC2) i, per tant, entenem que tenen es mateix dret a ser usats, i encara més, ja que són es propis de ses Illes Balears”:

1 )“ajuda”, però no “ajut”. Notícia d’IB3 (24/04/24): “El Govern destina 18,6 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts d’ISBA El Govern destina 18,6 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts d’ISBA”. Es Diccionari català-valencià-balear (DVCB) mos detalla que “ajut” ès un mot propi des català oriental i mai emprat a Balears. Es DIEC2 recull “ajuda” i el tracta com a sinònim de “ajut”.

2) “correguda” o “carrera”, però no “cursa”. Notícia d’IB3 (17/02/24): “Les curses infantils del Consell de Mallorca arribaran a 2.500 corredors”. Es DCVB mos dona es mots “correguda” i “carrera” com a propis de Balears, i aclareix que “cursa” ès un mot pres modernament des francès. Es DIEC2 recull “correguda” i “carrera” i els tracta com a sinònims de “cursa”.

3) “garrit”, però no “bonic”. Notícia d’IB3 (07/01/24): “Fornalutx, un dels pobles més bonics d’Espanya”. Es DVCB a sa definició de “bonic” mos detalla que només s’empra a Catalunya i València, a Balears no. I també mos diu que tant pot procedir des castellà o de s’aragonés. En canvi, “garrit” el tracta com un mot propi de Balears. Es DIEC2 recull es mot “garrit” i dona com a sinònim es mot “galà”, que a la vegada té com a sinònim “bonic”.

4) “nigul” o “nivolat” o “nevulat”, però no “núvol”. Notícia d’IB3 (17/03/24): ”Optimisme pels núvols entre els empresaris illencs”. Es DVCB a sa definició de “núvol” mos detalla que només s’empra a Catalunya i València, a Balears no. Es DCVB mos dona “nigul” per Mallorca, “nivolat” per Menorca i “nevulat” per Eivissa i Formentera. Es DIEC2 recull es mot “nigul” i es seus derivats “ennigular-se” i “ennigulat” i dona com a sinònims es mots “núvol”, “ennuvolar-se” i “ennuvolat”.

5) “servici”, però no “servei”. Notícia d’IB3 (01/03/24): “Els serveis informatius d’IB3 s’amplien amb el nou informatiu matinal”. Fins aquests darrers anys es mot “servici” sempre s’havia emprat a Balears en tots ets àmbits, tant col·loquials com administratius. Es DVCB tracta indistintament es mot “servici” i es mot “servei” a sa mateixa entrada. I aclareix que no se tracta de cap castellanisme, sinó que prové des mot llatí “servitiu”. De fet a l’any 1992 , sa directora de sa Campanya de Normalisació Lingüística, n’Aina Moll, ademés de propugnar per “mantenir la defensa de la mallorquinitat de servici”, afegia que “si en Fabra hagués disposat de la documentació de l’Alcover-Moll, no hi ha dubte que hauria inclòs servici en el seu diccionari, i ara no hi hauria gent entestada a considerar-la un castellanisme”. Es DIEC2 recull es mot “servici” i dona com a sinònim es mot “servei”.

6) “deport”, però no “esport”. Notícia d’IB3 (05/03/24): “ITB Berlín 2024: aposta per la cultura i l’esport per allargar la temporada turística”. Fins aquests darrers anys es mot “deport” sempre s’havia emprat a Balears en tots ets àmbits, tant col·loquials com administratius. Es DCVB mos aclareix que es mot “sport” ha estat agafat modernament de sa llengo anglesa. Tant es DCVB com es Diccionari de Sinònims de s’IEC donen “deport” com a sinònim de “esport”.

7) “doblers” o “sous”, però no “diners”. Notícia d’IB3 (18/02/24): “Detingut un treballador per robar diners de la caixa forta”. Encara que es mot “diners” està documentat a refranys de Balears, es mots propis són “doblers” i “sous”. Es DVCB recull “doblers” com a mot propi de Mallorca i Menorca, i “sous” per Eivissa; però no “diners” per Balears. Es DIEC2 recull es mots “doblers” i “sous” i els dona com a sinònims des mot “diners”.

8) “veïnat” o “vesí”, però no “veí”. Notícia d’’IB3 (11/12/24): “Estafats dos veïns de Ciutadella per anuncis de venda de cotxes a xarxes socials”. Es DVCB recull “veïnat” (amb so significat de “veí”) com a mot propi de Mallorca i es mot “vesí” (amb so significat de “veí”) per ses illes de Menorca i d’Eivissa. Es DIEC2 recull es mot “veïnat” i dona com a sinònim es mot “veí”.

9) “blat de les Índies”o “dacsa”, però no “blat de moro”. Notícia d’IB3 (23/09/23): ”El blat de moro, en canvi, es comença a plantar a l’abril i la collita es fa al setembre”. Es DCVB mos detalla que “blat de les Índies” es propi de Mallorca i Menorca i que “dacsa” es propi d’Eivissa, mentres que “blat de moro” és propi de Catalunya.

Amb aquestes actuacions respecte des mots propis de Balears, IB3 està incomplint clarament es seu mandat pes qual va néixer i així ho mostra a sa seva web: “IB3, la radiotelevisió pública autonòmica, neix amb un caràcter estratègic intern que cerca la cohesió territorial, reforçar les senyes d’identitat de les Illes Balears”. Una de ses nostres senyes d’identitat, vulguin o no es nostros catalanistes, són es nostros seculars mots “servici”, “correguda”, “doblers”, “sous”, “vesí”, “veïnat” o “deport”, com també ho és s’article salat (sa més clara senya d’identitat lingüística des baleàrics), totalment marginat d’IB3.

A més a més, de no servir an es ciutadans de ses Balears, es lingüistes i filòlegs que estan a sa nòmina d’IB3 i que pagam tots es baleàrics estan contravenint ses directrius emanades de s’IEC en quant a que s’ampliació d’un estàndard ampli i flexible on tots es parlants s’hi se sentin representats. Estic segur que mossèn Alcover voldria una IB3 baleàrica i no s’actual IB3.cat: “No’s tracta més que d’esser fels a la nostra tradició, cadascú a la seua; els balears a la balear, els valencians a la valenciana, els catalans de les diferentes comarques a la llur respectiva. No, no’ls-se demanam que catalanetjin, axó es, que copiin el català de Barcelona. No, no han de catalanetjar”.