Als que ens agrada la música, escoltar a Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Plàcido Domingo, quan varen formar el grup vocal anomenat Els Tres Tenors es un goig pels sentits, tres magnífiques veus que mai ens defraudaran, ( per mi les millors del món) però que tristament ja no es poden repetir perquè en falta una, la de Luciano Pavarotti que fa uns anys ens va deixar, ara és Déu qui té el privilegi d’escoltar-lo al seu costat, a la immensitat del Cel.
Personalment el que m’agradava més era en Pavarotti, el timbre de la seva veu el feia irrepetible, escoltar-lo cantar Nessun dorma!!! A mi em fa posar els pèls de gallina, l’escoltaria mil vegades sense aturar i no em cansaria.
Els entesos en l'Òpera, diuen que era el que tenia la veu més perfecta amb un timbre brillant, va aconseguir arribar al DO agut, la nota més alta que pot arribar un tenor 11 vegades en una mateixa interpretació. Tenia l’inconvenient que es posava molt nerviós abans de començar un concert en comparació amb en Carreras i Domingo, es recordat pel mocador blanc que aguantava a la mà i que l’ajudava a controlar els nervis. Dissortadament no he tingut l'oportunitat d’escoltar-los mai en directe, sigui com sigui, és inconfusible i la seva veu i la seva memòria ens acompanyarà sempre. Les veus dels Tres Tenors tenien una afinació, sensibilitat i compenetració extraordinària, amb una conjunció i sonoritat elevades al màxim.
Sense cap dubte hi ha hagut altres tenors espanyols d’enorme qualitat, Alfredo Kraus, Miguel Fleta, Julián Gayarre, Hipólito Lázaro, i els que ens fan gaudir ara, Jaume Aragall, l’italià Andrea Bocelli, Josep Bros i molts més que triomfen pels millors Teatres del Món.
Si transportem els Tres Tenors als polítics de les Illes Balears, podem fer un símil amb la President de les Illes Balears, Francina Armengol, el Batlle de Palma, Josep Hila, i la President del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, tres líders de les institucions polítiques més importants a les Illes Balears, Mallorca i Palma.
Si traslladem l’art de la música expressada en el cant i l’enfrontem a la política, ens adonarem, per simple comparació, que els nostres polítics no estan preparats per dirigir el destí de les nostres institucions, i per tant el dels ciutadans, no tenen cap legitimitat, excepte la dels vots, que és molt, però que no premien la capacitat política individual, cultural ni intel·lectual, sino a unes persones que no han presentat les seves credencials d’idoneïtat, qualsevol es pot presentar a unes eleccions, un dia diuen una cosa i l’endemà en fan un altre, traeixen a la gent que els ha votat seguint un programa polític que després es canviat per uns pactes moltes vegades difícils de justificar, que sols cerquen els substanciosos emoluments que’ls hi dóna la poltrona, molts d’ells en fan de la política el seu modo de viure, no serveixen per res més, a l’empresa privada no tindrien cap possibilitat de fer feina i molt menys ser reconeguts per la seva eficàcia, en dos dies els haurien cessat.
Un exemple, tenim un Delegat del Govern a les Illes Balears en funcions competent, amb experiència, que solventa els problemes i en la meva opinió ho fa bé, idò, estic convençut que la proposta del Delegat del Govern definitiu, que tradicionalment es a càrrec del President de les Illes Balears i el nomenament li pertoca al Govern de Madrid, no passarà per ell, sinó per persones que li puguin ser “lleials” a la President Armengol, sense dret a rèplica a canvi del càrrec.
No vull pensar si un dels Tres Tenors hagués desafinat, no estes acoplat als altres, que hagués anat per lliure, que no hagués tingut ni la preparació, la tècnica ni els anys d’estudis per arribar a la quasi perfecció de la seva professió, només hagués cantat una vegada.
Fent una similitud: els nostres polítics desafinen, molts d’ells no tenen preparació de cap tipus, no s’escolten uns als altres, bé, sí, per donar la culpa al contrari, per desqualificar-lo, son aprenents de tot i mestres de res, no tenen la sensibilitat per tancar el ulls, deixar-se transportar i gaudir de bona música. Mai podran ser Els Tres Tenors de la política.
