Aquesta darrera setmana ens ha deixat la notícia de les anades i tornades de les votacions del PP illenc en el que fa als descomptes de residents en els vols que ens comuniquen amb la Península.
Per molt que ens expliquem, per molts d’arguments que posem damunt la taula, això de que ens costi el mateix desplaçar-se entre ciutats de la resta de l’estat, que per un mallorquí, menorquí o eivissenc, li surti el mateix el cost per kilòmetre que un madrileny que va a València o una gallega que vagi a Madrid, pareix inexplicable i incomprensible per certs polítics.
No parlem dels sobre costos els que han de fer front els industrials i pagesos de les illes per produir el mateix producte que al continent. Les grans diferències són més que notables, deixat de banda els problemes de logística que hem d’afrontar dia a dia, des de tancament dels ports per causes meteorològiques, als monopolis de certes empreses navals o la falta d’espai físic durant les puntes de demanda estival, cal que la famosa igualtat de competència, que tant es predica des de les institucions europees, s’apliquin en els productes que hem d’importar.
Clar, tot això, es solucionarà amb el nou règim especial per a les illes, tant predicat per la consellera Cladera i el Ministre Montoro, ja veurem, l’escepticisme, amb aquest tema, és una senya d’identitat de l’empresariat illenc.
Una de les mesures possibles per millorar la nostra mobilitat, o per intentar que les diferències entre els altres ciutadans i ciutadanes de l’estat no fossin tant grans, en matèria de mobilitat, és augmentar el descompta de resident, idò ni aquestes tenim. Si des de Mallorca, des del Consell de Mallorca que darrerament ha estat situat en el centre d’interès polític, com per exemple pel bunyol de la zonificació turística de la consellera Garrido, que crec que no sap ni ella com sortir-se, ara ha tocat el serial de l’ara si ara no.
Ara no vull votar a favor , a Madrid, pos un excusa dels pressuposts i quedaré be amb els meus caps de més enllà del càlid mediterrani. Ara si, al consell de Mallorca, i quedaré be amb na Joana, en Tomeu o na Maria que no han pogut anar a veure els seus familiars aquestes passades festes de Nadal per que les companyies aèries, tot i el descompta de resident que ja tenim, han fet prohibitiu, amb pujades de preu estratosfèriques, la sortida de les illes, en resum que et veuen venir, estimat i estimada viatger illenc, i et volen tondre ben a fondo.
Les coses clares, viure a les illes té un preu, aquest s’ha de intentar, com a mínim, mitigar amb normativa o lleis que ens igualin vertaderament a tots, i això, ha de ser la prioritat pels nostres representants polítics a Madrid.
