En es mentiders periodístics i polítics ben se cuiden de recordar as Cap d’Estat, el Rei, quines són ses seves limitacions. Ha de regnar, però no pot “borbonear”. Dreta i Esquerra estan d’acord.
Amb un greu dèficit i menjadors socials a rebentar, sa prioritat de sa Presidenta de sa CAIB no és sa de governar, sinó sa d’Armengolear. Ja li va advertir amb bones i assenyades paraules en Xavier Pericay a Sor Francina que tenia tot es dret del món a abraçar es nacionalisme català, però només a s’àmbit privat.
Fa casi dos lustres que en Xisco Antich va llevar es peu de s’accelerador catalanisant en veure i mesurar quin era es polze sociolingüístic des ciutadans de sa CAIB. Per llavonses mils de persones sortiren as carrer amb banderes balears baix es lema i sa consigna: “Sa convivència lingüística no s’imposa per decret” i “Llibertat d’elecció”. S’involucració massiva de s’Unió Sindical Obrera de ses Illes Balears va obligar as líder “pesobrer” a fer un pensament.
Han passat es temps i es balearisme s’ha rearmat quintuplicant ses seves forces i fent-se una opció simpàtica (per allò de no condemnar as castellà a s’ostracisme) entre es comú de sa població, inclosos es castellanoparlants i acaparant per primera vegada sa sensibilitat des naturals de totes ses illes de s’arxipèlag, però n’Armengol armengolea, i no vol amollar. Est evidentíssims símptomes de sa desafecció cap a sa causa catalanisant se’ls passa pes forro, així com es fracàs absolut de sa seva nova IB3.CAT, que a hores d’ara ja és econòmicament insostenible, i en lloc de desaccelerar com en es seu dia va fer n’Antich, aposta per una fugida cap endavant, cap una certificació des seu suïcidi polític, que durà amb sí es des tot es PSIB.
És immoral que mentres es Caputxins (és l’Iglésia, no mereix atenció) fan més esforços i feina que mai per donar de menjar a una cua llarguíssima de gent sense recursos, sa prioritat de n’Armengol sia sa d’invertir part des pressupostos per potenciar s’us des català ‘correcte’ en es carrer, que a més de menysprear es mallorquí inculca es drets des castellanoparlants. Ets acrònims des partit as qual (de moment) pertany n’Armengol, inclouen sa paraula “obrer”. I encara així està disposta a enemistar-se amb s’Unió Sindical Obrera, imaginat més erradament que mai que això des “mallorquí” és cosa de quatre “botiflers”...
Es digital "mallorcatoomorrow" anunciava aquesta setmana que sa paraula “moros” no se podrà usar a ses tradicionals festes de “moros i cristians” a Mallorca. Dit diari és per lo vist un lloc web manifestament satíric i per tant, s'allau de crítiques dins sa xarxa a s'imaginària mesura des Govern no té cap fonament. Però és que sovint sa realitat supera sa ficció. Es bonisme inherent as llenguatge políticament correcte de l'esquerra ja fa temps que evita sa paraula en qüestió.
Des del temps d'Al Mayûrqa es col·lectiu no havia estat més numerós ni havia hagut tantes mesquites com avui. Es jihadisme ha donat senyals de tenir seguidors a Mallorca: Mohammad Harrak, veïnat de Son Gotleu fou detingut fa pocs mesos i enviat a sa presó d'Algeciras per preparar un atemptat en qualitat de 'soldat' de s'Estat Islàmic. Aquí és on se veu sa palpitant incoherència de sa nostra presidenta Armengol, idòlatra d'en Sánchez, a la vegada idòlatra des gran Zapatero, qui en es sumun de s'innocència en haver fet es ridícul més espantós amb allò tan ingenu de s'Aliança de Civilisacions, se despenjava fa dos dies amb sa mística revelació de que era necessària una "Aliança Permanent de Religions".
Tot això està molt bé i és molt guapo, però com n’Armengol pot conciliar aquesta teorètica esquerrana amb sa ferma voluntat de passar es Dia Oficial de Balears (que, passada sa crisis, rememora es Jurament de ses Franqueses i s’inici des Regne Privatiu) a sa fetxa per excel·lència de s’aniquilació de sa cultura sarraïna i des gran genocidi de “moros” que tengué es seu punt àlgid un 31 de desembre...?
Molt a lluny de fer una mica d’autocrítica, na Francina (o com li comencen a dir, “La Paca”) se vindica a més com a “baronessa” que compareix a Ferraz per apostar a cavall perdedor, que no és només en Pedro Sánchez sinó sa seva malaltissa aposta per convèncer-lo per pactar amb Podemos i es separatistes, just al contrari que es barons socialdemòcrates de bon de veres, es que no varen néixer ahir i han estat presidents, vicepresidents o ministres notables que al manco mostren sentit pràctic i d’Estat. Si això no fos poc, aquesta setmana ha tancat un acord amb sa secessionista Generalitat de Catalunya que resulta doblement preocupant: d’una part, representa sa llavor d’una importantíssima institució comuna, un possible “ministeri d’Hissenda” catalano-balear, i de s’altra, un implícit suport as “Procés” il·legal de separació de s’Estat.
Armengol no governa: armengolea, i això és ben perillós perquè per una solució de pacte que ningú ha votat, mos fa a tots es ciutadans balears còmplices indirectes d’una representant de ses Balears a sa qual es 80% des balears no va voler votar.
