Imagen de Carles Cabrera

Carles Cabrera

El Pi 2.0

Ara fa tres anys que vaig travessar el llindar d’aquella porta del carrer Aragó on abans teníem la seu del partit. I aquest cap de setmana n’hem celebrat el segon Congrés —per a mi, el primer. Trob que El Pi ha d’existir perquè és necessària la presència i consolidació d’un

Passaran més de mil anys

La notícia de la setmana passada va ser el suport dels 5 diputats penabistes per treure endavant les previsions econòmiques de l’Estat d’enguany. De l’ajuda basca, els euskalduns en trauran una morterada de doblers i una reducció de la quota minsa que aquests han de lliurar a l’Estat en virtut

Tres mocions

El cercle d’Economia convidà Enric Juliana a Palma i vaig anar a veure’l. El correspondent de «La Vanguardia» a Madrid transmeté un parell d’idees molt interessants. La primera, visionària, és que en aquests moments ja hi hauria d’haver hagut una moció de censura a Espanya i, que si no es

La norma sagrada

La setmana passada vaig quedar amb Joantoni Horrach per prendre un cafè al Bar Cristal —quin serà el proper que desapareixerà?— i m’obsequià amb un exemplar de «Sa norma sagrada» que han publicat a quatre mans ell i Joan Font Rosselló a la Fundació Jaume III. Vaig ser jo que

El PCE

El dissabte sant del 1977 el president Suárez legalitzava el Partit Comunista. Aprofità que mitja Espanya se n’havia anat de vacances per dur a terme un dels gestos més controvertits però necessaris de la Transició espanyola, i així i tot es produí un bon enrenou a l’exèrcit amb la dimissió

Un tema de més

Desconec si hi ha una conspiració contra MÉS per Mallorca com sentia a dir l’altre dia a Toni Noguera. Crec que aquestes coses només s’aprecien amb la distància que atorga el temps. Ara veig ben clar que hi va haver en el seu moment una conspiració contra Unió Mallorquina per

Unió Valenciana, d’ahir a ‘hui’

Ningú ha enllestit fins ara una història d’Unió Mallorquina, i devem a Joan B. Culla els recorreguts de quatre dels vuit actors principals de la Catalunya actual, això és, Convergència, Unió, Esquerra i el PP. Tampoc teníem fins ara cap estudi sobre Unió Valenciana. I aquesta, tot i que se

La glòria certa d'Agustí Villaronga

Diumenge passat, no a gaire distància d’enviar l’article de «Verinosa llengua» que poguéreu llegir dilluns Passat aquí, vaig llegir a «Última Hora» que l’horabaixa Agustí Villaronga intervendria en un col·loqui al Centre de Cultura Sa Nostra amb els actors del film «Incerta glòria» que, aquests dies, està programat en tres

Verinosa llengua

Ara imaginem per un moment que ens teletransportam al 2019. Biel Company ha arribat a president del PP, tots els partits del Pacte es tornen a presentar a les eleccions, pel Pi repeteix Jaume Font i la llista de Ciutadans l’encapçala un filòleg català. Els sis partits polítics que obtindran

Les Illes queden de porteres

Mai a unes eleccions autonòmiques, els partits d’obediència illenca havien travessat amb escreix el llindar dels deu diputats que ostenten ara plegats MÉS, El Pi i Gent per Formentera. Però quan arribaren els comicis estatals, el mite de Sísif es repetí i les formacions illenques tornaren a rodolar amb la

Realment cremats

Al Govern se li havia acudit d’emprar imatges dels dolços tradicionals illencs per il·lustrar aquesta proppassada Diada de les Illes de l’1 de març. A Eivissa, com no podia ser d’altra manera, la fotografia corresponia a un flaó. Però com que l’empresa publicitària contractant devia ser mallorquina i ho desconeixia

Arxius i biblioteques

Durant la passada legislatura, un dia em telefonà Damià Pons a l’Institut de Calvià perquè participàs d’unes jornades de Cultura i País. Vaig coincidir a una taula rodona amb Lleonard Muntaner i Francesc Sanchis, i després en qualque reunió que hi havia en Pep Cerdà i la directora del Museu