Durant la passada legislatura, un dia em telefonà Damià Pons a l’Institut de Calvià perquè participàs d’unes jornades de Cultura i País. Vaig coincidir a una taula rodona amb Lleonard Muntaner i Francesc Sanchis, i després en qualque reunió que hi havia en Pep Cerdà i la directora del Museu de Mallorca. La situació culturalment durant l’era del PP era certament insostenible. El que lament, emperò, és que quan ha tornat a guanyar l’esquerra tornem a viure en el millor dels mons possibles i paregui que ja no fa falta celebrar pus aquelles reunions.
Damià Ferrà-Ponç i Miquel Deyà, que històricament havien estat més o manco vinculats al PSOE i el PP respectivament, han fet molt bé d’aixecar la veu entre d’altres investigadors que reclamen el retorn a l’horari antic de l’Arxiu —que tampoc vos penseu que era cap meravella— per poder exercir la seva feina com toca. O simplement, per poder-la exercir, ras i curt. Si no hi hagués protestes com aquestes, com que aquí qui no plora no mama, a l’Arxiu haurien acabat amb un horari d’un dilluns al matí de 9 a 13 h sí i un altre no durant els mesos que van d’octubre a maig. Sortosament, El Pi va ser l’únic partit de l’oposició que es va fer ressò de la proposta dels estudiosos i no va transigir a les cançons de MÉS d’anar esperant que de mica en mica i en la mesura de les possibilitats s’anàs restaurant a llarg termini l’horari anterior.
Jo l’altre dia provava d’anar a la biblioteca de Can Sales en bon dissabte matí. Abans ho feia cada dissabte però ara feia estona que no hi anava i, en arribar, em vaig trobar la porta barrada. La biblioteca pública de Palma, ara, en ple hivern, ha decidit que només obrirà un dissabte al matí sí i un dissabte al matí no. I la gent de Cultura ja hi hem posat call i ho consentim tot: que no s’obri els diumenges, ni els dissabtes horabaixa, que ens tanquin els dissabtes al matí, que a l’estiu obrin en dies alterns, que la sala d’investigadors no s’obri segons quins horabaixes, que no puguem dipositar llibres a la bústia de la porta —cada cop més freqüentment per tal com l’horari es va reduint progressivament!—, que tanquin a les 20 h i que a les 19.30 h ens posin música perquè partim, i no ens queixam.
És clar, veim del tot lògic que la biblioteca en diumenge no obri, que a mitjanit estigui tancada, que els dissabtes horabaixa el personal descansi... Lògic fins a un cert punt. Al Regne Unit, les biblioteques obrin els diumenges fins al migdia, i els dissabtes horabaixa també romanen obertes. I que, en període d’exàmens dels estudiants (febrer, juny i setembre), la biblioteca d’una ciutat de prop de mig milió d’habitants com Palma estigués oberta tot el dissabte horabaixa i fins a la matinada no em semblaria cap aberració —em semblen pitjor aquests joves que fan «tardeig» per Santa Catalina i beuen i beuen sense aturar de les tres o les quatre del migdia fins a les quatre o les cinc de la matinada. Això és una aberració, i si no els nostres polítics que ho cerquin al diccionari si és que troben, és clar, la biblioteca oberta el dia que ho van a mirar.
