Actualidad
ES NOTICIA:
Fa quasi un segle, es britànic Aldous Huxley retratava sa seva visió distòpica des futur a sa novel·la Un món feliç, que començava amb una visita guiada a una meravellosa fàbrica de persones. Milenars d’òvuls i espermatozoides seleccionats exposats en provetes esperaven esser emprats per «formar un embrió perfectament constituït»,
Espanya és un espècimen de zoològic, o pentura ses societats no són tan racionals com podríem pensar. En tot cas, sa lluita pes drets lingüístics a Balears no és normal. Un dret se sol reivindicar de sa següent manera: se produeixen violacions sistemàtiques emparades per un sistema injust, se reacciona
“El que no cregui, serà sancionat”. Lluís Llach, cantautor i també diputat de JxSí, amenaçava així es funcionaris que no acatin ses pròximes ordes golpistes de sa Generalitat. Convé reparar que no xerrava només de complir ordes, sinó de creure en el Procés. Com si volgués alimentar sa concepció messiànica
Sa fama li ha arribat a Corea del Nord. Una altra vegada sa premsa mos informa (entre sèria i escèptica, perquè reciclen sa notícia un any darrere s’altre) d’una escalada de tensió militar entre potències internacionals. As cap d’uns dies de titulars, es tema queda obsolet i descompareix des mapa
Sa misèria humana és un fet. ¿Qui és més miserable que qui s’aprofita de sa desesperació de malalts de càncer per lucrar-se? ¿Qui és més miserable que qui traeix es millor homo de s’història a canvi d’unes monedes? Pablo Escribá i Xavier Busquets, dos catedràtics de s’UIB, demanaven quantitats de
«Los ojos de Festus Badaseraye han conocido “la guerra de los pobres”». Així sintetisava una periodista sa fugida a Europa de Festus, un nigerià que va arribar a Espanya en aquesta “guerra” contra sa pobresa on va néixer. No conec sa seva infància i joventut, però sabem com viuen tants
