Espanya és un espècimen de zoològic, o pentura ses societats no són tan racionals com podríem pensar. En tot cas, sa lluita pes drets lingüístics a Balears no és normal. Un dret se sol reivindicar de sa següent manera: se produeixen violacions sistemàtiques emparades per un sistema injust, se reacciona demanant es seu reconeixement legal i llavors se controla es seu exercici real, que no sol esser ni pacífic ni ràpid. Així, se va lluitar per conseguir s’abolició de s’esclavitud o es reconeixement des dret a vot de sa dona.
De vegades, però, succeeixen casos com es nostro. Avui en dia, és reivindicatiu dur una bandera d’Espanya a Espanya, és revolucionari voler estudiar a Espanya en espanyol i és una victòria de sa resistència combativa conseguir que uns exàmens de selectivitat puguin estar en castellà. Fa rialles considerar-ho una victòria si pensam que ets al·lots segueixen sense poder estudiar una sola assignatura en castellà durant tota sa seva educació i que fins i tot han d’emprar es català per demanar anar an es lavabo (si hi ha qualque escèptic, puc dir noms i llinatges).
Emperò ara, a la fi, gràcies a una pregunta que va formular na Marta Martín (Ciutadans) en es Congrés, a instàncies des diputats de Ciutadans de Balears - s’enhorabona a qui la mereix -, es Govern central li va pegar una estirada d’orelles a sa Conselleria i a sa UIB i aquests, coa baixa, s’han compromès que ets exàmens de selectivitat d’enguany estiguin disponibles en ses dues llengües oficials.
Almanco han donat sa seva paraula. A un país on sa llei que reconeix aquest dret ha estat escarnida per un Govern, per s’anterior i pes següent; autonòmic i central; per consellers, ministres d’educació, directors generals i rectors. A un país on uns pocs pares valents han suportat de sa pròpia escola cacerolades, insults i es silenci com a despreci, i fins i tot mesures lamentables contra es seus propis fills, per haver reclamat legítimament es dret des seus fills davant es tribunals. A un país on es més alts tribunals s’han pronunciat reiteradament acreditant es dret a s’ensenyança també en castellà i obligant es Governs a fer-ho així. A un país on, a pesar de tot i maldament ets anys que han passat, es dret a estudiar en castellà se segueix vulnerant sistemàtica, generalisada i institucionalment. A un país així, on sa Llei i ses sentències judicials valen més poc que es paper banyat, sa paraula donada per qualcú de sa Conselleria d’Educació i qualcú de sa UIB, ¿val res?
En qualsevol cas, ho comprovarem prest. S’examen de selectivitat és es mes que ve i ja se noten es nirvis a ses escoles. ¿Hi haurà nirvis també a sa Conselleria i a sa UIB? Crec que poden estar ben tranquils si finalment no els hi ve de gust imprimir ets exàmens en castellà. Això per una senzilla raó: es Govern espanyol ha demostrat no tenir sensibilitat democràtica suficient per prendre cap tipo de mesura contra una comunitat autònoma insumbissa.
Ara bé, ses seves consciències no haurien d’estar tan tranquil·les. Molts de joves se juguen s’entrada a sa carrera que determinarà en gran mesura es seu futur professional. Moltes aspiracions personals i ben trascendents estan en joc. En ses mans des conseller Martí March i des rector Llorenç Huguet està evitar discriminacions i facilitar a tothom unes proves en igualtat de condicions, independentment de sa llengua materna de cadascú.
