Actualidad
Senyora Prohens, a Balears no està gens clar si ès sa presidenta des PP o des PP.cat. Ès ben necessari que mos expliqui si pensa aturar sa catalanisació de sa nostra terra. I més que aturar, ha de ser desfer es camí recorregut, que ès lo que volen sa gran
Sa superllengo catalana com eina política que ès va associada a sa suposada comunitat lingüística que va definir cent anys enrera s’enginyer Pompeu Fabra i es seus companyons a Barcelona. Es mes de maig de 1934, a Barcelona, setze catalans (sa gran majoria de Barcelona i d’ocupacions tan variades com
Encara que sa realitat històrica posa de manifest que sa llengo mallorquina ès una llengo d’oc (com també ho ès sa llengo catalana) amb s’Estatut d’Autonomia de 1983 es catalanisme va conseguir un triumf trascendental amb sa denominació de llengo catalana per sa llengo de Balears, deixant de banda sa
Cada any sa catalanista “Institució Pública Antoni Maria Alcover” (www.institucioalcover.cat) celebra a Manacor sa “Setmana Alcover”. Hem de sabre que pes batle separatista de Manacor Miquel Oliver, como no podia ser d’altra manera, suposa “una de les expressions culturals de Manacor més pròpies (…) i el nostre reconeixement cap a
Presidenta Cladera i batle Hila, pes camí que mos duen quan l’any 2029 arribem an es vuit segles de sa conquista d’en Jaume I d’Aragó sa Festa de s’Estendard haurà passat de ser sa commemoració de “la fundación de la Patria mallorquina junto con la implantación de la Cruz”, en
Des de fa molts d’anys ses institucions catalanes s’han anat apropiant de sa figura des mallorquí més universal de tots es temps, es beat Ramon Llull. Amb s’aquiescència de ses institucions de Balears, Catalunya s’ha fet seu es nom des beat mallorquí. Un exemple ho va ser sa declaració per