www.mallorcadiario.com

Presidenta Cladera i batle Hila, per favor, no siguin franquistes

Por Mateo Cañellas
jueves 23 de diciembre de 2021, 13:47h

Presidenta Cladera i batle Hila, pes camí que mos duen quan l’any 2029 arribem an es vuit segles de sa conquista d’en Jaume I d’Aragó sa Festa de s’Estendard haurà passat de ser sa commemoració de la fundación de la Patria mallorquina junto con la implantación de la Cruz, en paraules des poeta Miquel Costa i Llobera, a ser sa celebració de s’incorporació de Mallorca an ets inventats països catalans. Mos l’hauran baratada per sa diada catalanista de Mallorca des conselldemallorca.cat.

Com an es casos de s’adoctrinament a ses aules, altre pic es paral·lelisme des catalanisme amb so franquisme ès evident. Si sa dictadura franquista va recuperar sa Festa de s’Estendard com a celebració de s’incorporació de Mallorca a Espanya, es catalanisme la vol baratar per sa commemoració de s’incorporació de Mallorca a “la Gran Catalunya”. Com podem comprovar es totalitarismes tiren cadascun pes seu costat. Idò ni una cosa ni s’altra. Sa Festa de s’Estendard significa dues coses: sa rememoració de sa conquista de Mallorca pel rei d’Aragó i sa reincorporació de Mallorca a sa cristiandat.

Sa Festa de s’Estendard que es mallorquins venim celebrant des de fa més de 700 anys recorda s’entrada d’en Jaume I a Palma. Celebram sa conquista de Mallorca pel rei d’Aragó. Així ho relataren es cronistes de s’època com es belga Alberic de Tres-Fonts, s’anglès Mateu de París, es rossellonès Bernat Desclot, ses cròniques de s’abadia francesa de Saint Denis o sa Crònica Romana des “Thalamus Parvus de Montpeller: en lan 1229 lo dernier jorn de decembre (...) pres lo senhor en Jacme d’Aragon Malhorgas am sas ostz”.

I ho feim d’acord a sa secular tradició iniciada després de sa mort des Conquistador amb sa desfilada des colors del rei d’Aragó, i no de Catalunya, pes carrers de sa capital balear i amb una missa a sa Catedral: "que tots anys lo jorn (...) en que fo presa Mallorques per lo dit senyor rey, se fa professó en la Ciutat ab la senyera del dit senyor rey, e aquell dia (...) totas las missas (...) se cantan per l’ànima del dit senyor rey (Crònica d’en Ramon Muntaner).

Sa conquista de Mallorca de 1229 no se pot entendre deixant a un costat sa Creuada hispànica de Castella i Aragó contra es sarraïns: E nós anam en est viatge en fe de Déu, e per aquells que no el creen, e anam sobre ells per dues coses, o per convertir-los o per destruir-los (Crònica Reial). A partir de sa proclamació de sa primera creuada contra es sarraïns l’any 1064, trenta anys abans de ses famoses Creuades d’Orient, en ajuda d’en Sanxo I d’Aragó per sa conquista de Barbastre, es reis aragonesos reberen ajuda de castellans, navarresos, gascons, occitans i altres europeus per recuperar territori an es sarraïns: Saragossa, Tortosa, Lleida, Fraga...

Amb sa victòria conjunta de castellans, aragonesos i navarresos a Las Navas de Tolosa damunt ets almohades l’any 1212 se va reafirmar sa Creuada hispànica i se li va donar s’impuls definitiu. En Ferran III de Castella va conquistar Sevilla i Còrdova i en Jaume d’Aragó I es regnes de Mallorca, València i Múrcia.

Es fet que s’empresa de sa conquista cristiana de Mallorca també rebés es signe de Creuada va significar que a més des contingents procedents des territoris aragonesos (Barcelona, Aragó, Montpeller i Provença), també hi participaren senyors i aventurers portuguesos, castellans, genovesos i occitans.

Presidenta Cladera i batle Hila, no siguin franquistes. No mos robin, ni mos baratin sa nostra memòria històrica amb falses diades catalanistes de Mallorca. Sa vertadera celebració ès sa secular Festa de s’Estendard.

Mateo Cañellas Taberner
Societat Civil Balear

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios