Rafel Ballester

Sortir d’aquesta pandèmia, deixar enrere aquesta mal anomenada nova normalitat que ens ha obligat a deixar de banda moltes de les nostres relacions socials, moltes de les expressions més genuïnes dels pobles i gent de les illes, com les festes que celebràvem any darrer any, les reunions familiars que ens

Dita mallorquina que expressa perfectament tot l’embull que han provocat les decisions tardanes i, de difícil justificació, que han pres les autoritats sanitàries espanyoles, i europees, pel que fa a la vacuna d’Astrazeneca. No som viròleg, no en tenc n’idea de vacunes, del tipus que són, de les tècniques per

Tanmateix, aquesta paraula tant estimada i nostrada, part essencial de la nostra manera de ser, idiosincràsia pròpia, el nostre tarannà, una societat illenca que perd les seves senyes d’identitat a marxes forçades, que la globalització ens dilueix dins un món cada cop més uniformitzat, rebem onada darrera onada sense temps

Avorrit de les noticies víriques del COVID, avorrit de que ens saturin amb eleccions autonòmiques que no són les nostres, demostrant que Madrid es España, la noticia que m’ha tret els colors quest darreres dies, o que m’ha despertat del mal somni pandèmic i de la nefasta gestió estatal i

Ridícul, que mou a riure-se’n, digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc. Extraordinàriament petit, escàs, esquifit… són dues de les definicions que podem donar a aquest adjectiu que encaixen perfectament en la realitat que, malauradament, estem vivint. La curta història de la vacunació al nostra petit país,

La vida tristament segueix igual, ara ja, baix el sol clar i nítid de primavera, la segona de la pandèmia. La improvisació, els canvis de criteris, la sensació de que res es segur, la inseguretat, són les notes dominants d’aquesta partitura que el coronavirus fa més d’un any ens fa

Una de les desil·lusions, entre moltes altres que ens ha duit aquesta indesitjable situació, ha estat la inoperància d’Europa, o millor dit, la constatació de que la maquinària europea és farragosa, lenta i massa burocràtica. La vacunació , que és va vendre com a la gran solució davant la pandèmia,

Avui em toca posar-me la vacuna d’Astrazeneca, com a professor, segons l’ordre establert per les autoritats sanitàries, m’han cridat per vaccinar-me, i hi aniré amb alegria i completament convençut que és l’únic camí que tenim per retornar a l’enyorada normalitat. La polèmica sobre les vacunes em sembla estèril, improductiva i

Després de la ressaca, del renou mediàtic d’unes eleccions autonòmiques que es varen vendre en clau estatal, unes eleccions que varen rebre més atenció abans que després, en la seva campanya i data de celebració que en el seu resultat, tal volta per que aquest, el resultat, no ha estat

Està ben clar, que aquestes darreres setmanes, assistim a un dels pitjors moments , per no dir el pitjor,del govern Armengol des de la seva, ja considerable, trajectòria. El desgast de la pandèmia passa factura, no deu ser fàcil governar en aquestes situacions, però les errades s’acumulen i pareix que

La mort d’un esser estimat sempre és un dels moments més durs i traumàtics de la nostra experiència vital, sobretot si és tracte de la mare o del pare, són moments difícils que desgraciadament tots passam en un moment o altre. Al desgast sentimental o psicològic que aquest trist fet

Com diu la dita mallorquina Tot és vell i mal de coure, vivim la realitat politico-social de les illes com al maleit dia de la marmota amb fets i comportaments que és van repetint fins a fer fàstic. Mentre la societat viu un dels seus pitjors moments, un malson de