Rafel Ballester

Aquest darrers dies ens ha visitat el president de l’estat espanyol per demostrar, un altre cop més, que les illes no importen. Les noticies que ens colpegen dia darrera dia ens fan ser més pessimistes que mai pel que fa a l’hivern que s’acosta, l’economia illenca serà la més perjudicada

Si acabàvem el mes de Juliol afirmant que la marca España no havia estat gaire bona per l’economia de les illes, començam el mes d’Agost amb l’enèsima clatellada del govern central, robar els doblers que molts de municipis havien estalviats els darrers anys. Suposo que cada persona té punts de

Si la temporada turística ja resultava més que complicada, si les expectatives eren més que la realitat, el cop de la quarantena britànica, podem afirmar, que ha finat la temporada turística abans de néixer. I és que les noticies que venen del Continent, que venen de ponent, no són bones.

Aquest darrer cap de setmana s’han celebrat les eleccions autonòmiques a Galícia i Euskadi, les primeres que es fan després del sorgiment del Covid-19, i totes les seves maleïdes conseqüències, a l’estat espanyol. Extreure conclusions de dues realitats tant diferents com són la basca i la gallega per aplicar-les a

A dia 10 de Juliol l’economia illenca no acaba d’arrencar, basta donar-se una volta per les zones turístiques per veure que tenim i sobretot que tendrem un greu problema. Ni pla pilot, ni campanyes de darrer moment, pareixen que han funcionat, l’esperada reactivació, aquest 50 per cent d’ocupació , encara

Comença el mes de Juliol i per tant és dona per acabat el curs escolar 2019-2020, el curs més estrany que he viscut en més de 20 anys d’experiència docent. Esperem que el curs que ve retornem ha certes quotes de normalitat, i sobretot, que els alumnes puguin retornar a

No entenc, ni entendre mai, les crítiques gratuïtes a l’arribada dels primers turistes després de passar les quarantenes i estats d’alarma que han aturat la nostra economia i pràcticament la nostra vida quotidiana. Les crítiques que venen d’un sector que podríem anomenar pogres funcionaris o subvencionats, em semblen, més que

El pròxim 27 de juny es celebrarà a Inca el IV congrés del Pi , després d’un període estrany, un congrés que certifica la validesa del projecte i l’aposta de futur d’un partit de centre i de caire insular. Vaig tenir la sort de compartir els inicis del partit, de

En aquests mesos estranys que ens ha tocat viure, des del confinament a una mal anomenada nova normalitat, on tot és possible i res segur, crec que és hora, si no ha passat ja, que els mestres i professors, donem una passa endavant per la societat. La crisis sanitària va

Pareixia que els incongruències, les anades i tornades, la falta d’unes directius clares, eren la senya d’identitat del govern central en la resolució diària d’aquest difícil situació de pandèmia, i que des del Govern Autonòmic, la nostra presidenta, estava fent les coses d’una forma més o manca ordenada, idò no,

Al principi pareixia que no seria tan greu, que el confinament duraria 15 dies, un mes com a màxim, després la dura i cruel realitat del virus ens va fer entendre que aniria per llarg, que era un problema de difícil solució, de desenllaç incert, que duria molts de sacrificis

Seguim aguantant, seguim despertant allà mateix, com el famós dia de la marmota, rebent notícies esperançadores des de les illes i notícies imprecises des del govern central. Pareix que les coses s’han fet millor a les illes, o que la deessa fortuna ens ha protegit amb el seu vel per