Ja portem quatre dies del nou any, que com tots els anys passats, quan els comencem hi tenim posades unes esperances cegues, el camí és llarg, està obert a èxits i també moltes incerteses. ¿ens acompanyarà la salut? ¿tindrem sort? ¿mantindrem la feina? ¿millorarem econòmicament? ¿s’acabaran les guerres? ¿continuarà unida la família? Tot un ventall de possibilitats que poden produir-se en el nou any, qualcunes les podrem controlar, altres no. Tots pensem que a nosaltres ni als nostres familiars ens tocarà mai un denou complicat, al límit ¿perquè a nosaltres? ¿és el destí? ¿la voluntat de Déu? Es llei de vida, però està clar que no podem viure amb aquesta angoixa, lo que depèn de nosaltres tenim l’obligació de gestionar-ho bé, amb eficàcia, intentant millorar en lo possible, tenir un egoisme moderat que ens permeti utilitzar els nostres propis recursos, l’experiència, l’amor, l’amistat i tot el que ens faci gaudir d’un benestar personal. No val escatimar esforços, la família i el teu entorn més proper ho mereixen.
En lo que no puguem controlar, coratge si venen mal dades, temple, prudència, no cercar el perill, ja vindrà tot sol, sols ens queda intentar evitar-lo, esquivar-lo i que passi de llarg. La vida és magnifica, val la pena experimentar-la minut a minut, no malmenar-la, treure-li el màxim de profit, amb positivisme. Hi ha molt per gaudir.
Podem comprovar que quan estirem un metro, com a unitat de longitud, i en el meu cas en portem 67cmts., ens adona’m que ja hem utilitzat un recorregut important que cal reflexionar. Que hem fet de bo, que hem aportat a la vida, som mereixedors del que tenim? O sols ens hem limitat a viure, sense aportar res. En el meu cas, en la meva etapa de músic he aportat joia, gaudir d’un sentiment, per la majoria importantíssim a les seves vides, a l’etapa com a professional del Protocol, he aportat ordre, organització, fer les coses més fàcils pels demés en una part del seu dia a dia i el sentiment impagable d’haver servit a la nostre societat, com a pare de família me sent completament realitzat, he donat i he rebut lo millor de la meva família i me sent ben orgullós. En aquest tram més curt del metro, hem sent amb forces, ànims i ple d’esperances per continuar sent feliç i gaudir i fer gaudir de la vida. Desig el mateix per totes i tots vosaltres. Benvingut el 2017.
