Érem a una calçotada amb Josep Melià, Damià Perelló i altres comensals quan Perelló aixecà la llebre que tots els presents hauríem de veure ‘Borgen’. Els meus pares ja me n’havien parlat feia estona d’una excel·lent producció danesa sobre política que emetien pel Canal Plus, però Perelló en donava el desllorigador: n’hi havia prou amb entrar a www.seriesencatala.tv, subscriure-s’hi i veure un capítol en versió original subtitulat i gratuït cada 48 h. D’ençà del primer capítol, m’hi vaig enganxar de bon de ver. La sèrie televisiva danesa parla de com un partit moderat, liberal, petit i de centre, els Moderats, inesperadament arriben al poder de Dinamarca per descart. ‘Borgen’ (el Castell) és el nom informal que rep el palau escandinau de Christianborg. I entre les diferents formacions polítiques de la sèrie és possible trobar similituds amb les daneses reals: dels Moderats amb el Partit Social Liberal Danès, dels Nous Demòcrates amb la Nova Aliança, de l’extrema dreta amb el xenòfob Partit Popular Danès, etc.
Les semblances amb El Pi de Jaume Font i Josep Melià són més que evidents. El Pi és un partit modest, liberal, moderat i de centre, i per la seva militància és lògic que un partit similar desperti llur simpatia en veure que assoleix contra tot pronòstic el lideratge del país en qüestió —maldament la minúscula Dinamarca sigui molt més extensa que les nostres migrades illes. En comentar-ho amb altres fans de la sèrie, m’entimaren que no era cert i que a El Pi li faltava una política de la talla de la lideressa, Birgitte Nyborg, però jo, quan la veig a ella no puc treure’m del cap la imatge de Xisca Móra, la batlessa de Porreres i parlamentària del Consell de Mallorca. Botau al paràgraf següent els qui no voleu que vos desvetli detalls de l’argument, i als qui heu romàs encara aquí, vos diré que les concomitàncies encara s’accentuen més a la tercera temporada —la més fluixa, certament, a parer dels crítics, que la consideren excessivament esbiaixada cap al serial lacrimogen— quan Birgitte ja no és presidenta del Govern i funda un nou partit polític, els Nous Demòcrates, una escissió bàsicament del Partit Moderat amb un vicepresident procedent del partit de dreta; El Pi ve igualment bàsicament de Convergència per les Illes (i abans Unió Mallorquina) de Melià, equivalent de l’escissió moderada de ‘Borgen’, i un vicepresident de dreta que en aquest cas és Jaume Font, una espècie de segon de bord de José Ramón Bauzá quan aquest liderava el PP al Parlament i Font comandava els populars al Consell de Mallorca. El més recomanable però de ‘Borgen’, aconsellable dins l’avís encomiàstic a tothom que us empasseu la sèrie, són les cites amb què s’enceta cadascun dels trenta capítols. Les he repassades totes i n’he seleccionades només aquestes tres: «La política és la guerra fora efusió de sang; la guerra és política amb efusió de sang» (Mao Tse-tung), «Mantengues a prop els teus amics, els teus enemics, encara més» (Sun Tzu) i sobretot «Qualcuns canvien de partit per defensar els seus principis, d’altres canvien de principis per defensar el seu partit (Churchill).
La política ha entrat als menjadors de casa. Ja no és un tema minoritari que condemnava la gent a aïllar-se amb la ràdio sentint Hora 25, La brújula o La Linterna. Cada dia feiner tenim Tot 4 i Dues Voltes, els dissabtes La Sexta Noche, i els diumenges El objetivo i Salvados. I pel que fa a sèries de política, heu de saber que ara tot passa per ‘Borgen’, ‘House of cards’ i ‘The west wing’.
