A una setmana d’obrir la majoria de centres escolars de les Illes Balears, el desgavell i la desinformació són les notes dominants de l’inici del curs més estrany de la història.
Crec sincerament que la tasca feta pels equips directius d’escoles i instituts ha estat intensa i feixuga els darrers mesos. És mentida que no han fet res de res o que han estat dos mesos de vacances; s’ha fet molta feina per planificar de la millor manera possible el començament d’un curs escolar marcat per l’excepcionalitat.
També és just parlar que la situació és canviant, nova, i, per tant, les autoritats polítiques educatives trepitgen terrenys fangosos, desconeguts, que provoquen canvis i novetats, girs de rumb, en un vaixell com el de l’educació que té molt difícil fer girs ràpids. El vaixell desplaça moltes tones i les maniobres han de ser suaus i ben planificades, cosa que la situació actual fa més que difícil.
Anunciats aquets precedents o advertències, cal ser clar i llampant: hem de començar l’escola JA. Sé que l’afirmació no serà ben rebuda per part dels meus companys de professió, però per les famílies i, sobretot, pels alumnes, cal fer aquest immens esforç que s’està fent, quadrant el que pareix impossible, i oferir un inici de curs el més proper a la tornada a les aules possible.
El puzzle que ens fan fer, que ens fan muntar a les escoles, és bíblic. No sols cal quadrar horaris de professors i alumnes; ara afegim ràtios màxims, desdoblaments, metres quadrats mínims i de separació, horaris d’entrades i sortides, patis, menjadors, i un llarg etcètera que, ara per ara, som incapaç de recordar.
El desgavell és insòlit i la novetat màxima. L’opció que es descartava per la consellaria d’educació el més de Juliol, ara és l’elegida: dos sistemes en un, presencials fins a primer d’ESO i semipresencials de segon d’ESO en endavant. Les eines per jutjar si és l’elecció correcta no les té, ara per ara, ningú.
Dins el caos d’aquesta primera setmana escolar de setembre entenc les veus que poden demanar un ajornament de l’inici del curs escolar, però no tenim cap garantia que d’aquí una setmana estiguem millor, o que nous elements hagin entrat en escena. Per tant, la nostra responsabilitat, la dels mestres i professors, és fer tot el possible per fer que dins una situació excepcional com la que vivim, l’educació que tenen els nostres nins i nines sigui la millor possible. Per això, cal començar a obrir escoles i instituts, i anar evolucionant i canviant segons el maleit virus ens marqui.
Un bon començament de curs no serà; la normalitat ni hi és ni l’espereu. La millor notícia és que començarà. Recordant Costa, 'Amunt anima forta!' ...
Si (
No(