Deixau la llengua en pau

Deixau la nostra llengua en pau. Ja basta, ja n’hi ha prou, que ja som al segle XXI, ben entrat aquest segle, i les agressions i atacs cap el català no aturen.

Divideix i venceràs, pareix la norma de certs il·luminats que encara ens volen fer creure que a cada illa de l'arxipèlag Balear parlam un idioma diferent. Quin mal em fan les orelles quan l'ignorant de torn en surt amb allò del mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Suposo que mai ha vingut a Pollença, que si no també ens predicaria que parlam un idioma propi, ja que per aquí ni salam i tenim moltes expressions pròpies; o, per què no, el cabrerenc, que parlen els que passegen per Cabrera. Tot molt patètic.

Molt trist que per treure un rèdit polític, quatre vots més, vulgui tirar per enterra, des de la tribuna que temporalment l’hi ha donat la política, anys de bona feina des de les escoles, des de moltes institucions illenques, des de moltes plataformes, que han desenvolupat una gran tasca per la normalització del català a les illes; que han explicat, des de la ciència, amb raons sòlides i admeses internacionalment, la unitat d’una llengua que parlàvem els nostres padrins i els padrins dels padrins.

Me costa molt, cada dia més, discutir amb els negacionistes de la unitat de la llengua. És com intentar enraonar amb els terra planistes. Em recorden els judicis dels tribunals medievals que argumentaven raons divines per negar les proves científiques; ho diu deu i punt. Però el més trist no sé si és que certa gent vulgui viure en la ignorància o que certs grups manipuladors la provoquin i estenguin per tal de satisfer les seves ànsies d'arribar al poder. No tot s'hi val.

Que la lluita perquè la nostra llengua, el català, s'empri en igualtat de condicions que el castellà, és difícil, llarga i constant, és una evidència. Que la dinàmica demogràfica juga en contra de la llengua pròpia, és més que evident. Que la llengua que necessita protecció a la nostra comunitat autònoma és el català, està més clar que l’aigua. Basta fer una volta per qualsevol carrer de qualsevol ciutat illenca.

Cansat de les agressions cap a la gent que es vol expressar en la llengua dels seus pares i padrins, que no els volen atendre perquè parlen la llengua pròpia reconeguda per l’estatut d’autonomia. Cap problema tenim per canviar de llengua si ens ho demanen i ens expliquen que no ens entenen, però pensar que volem xerrar català per tocar els nassos és una idea patètica.

La llengua, les llengües en general, no han de ser armes per enfrontar pobles; tot el contrari, s’han d’estimar, emprar i protegir. Quantes més en sabem, millor, més rica serà la societat. La uniformitat mai ha donat bon resultats. Al llarg de la història trobam multitud d’exemples de riquesa i progrès en societats plurals, amb idiomes diferents.

Ja n’hi ha prou de discursos d’odi i divisió per acontentar radicals incultes i gent que no sap ni coneix la nostra realitat. Ja n’hi ha prou que, per un grapat de vots, ens tirin fems a sobre, vots que ni tan sols són d’aquí. Que no ens enganyin més; ni tenen raons ni arguments, i el que pretenen és tapar la seva falta de proposta de futur en la ignorància que ve d’un passat més que tèrbol.