Arriben les eleccions i ja hi tornam a ser. Ja tenim certs partits polítics, que per treure un parell, mal contat de vots més, denigra la figura del mestre i del professor i enceta una cursa de receptes miraculoses que feran que l’educació dels nostres fills rosi l’excel·lència i que tots els defectes del sistema desapareixeran amb les seves solucions.
Pensava, millor dit volia creure, que després del gran embolic que va provocar la política Bauzá en educació en aquestes illes, política que és basava en la divisa de que ell tenia la rau, única i inqüestionable, mentre tots els altres s’equivocaven, deia, que pensava que havíem après qualque cosa. Tampoc puc afirmar, ni vull, que certs moviments assemblearis que varen engreixar gràcies a la miopia educativa bauzaniana, duguessin les respostes que necessita el sistema educatiu, ells tampoc tenen la única veritat, i és varen escorar cada cop més cap a bavor, deixant bona part dels que s’havien vestit de verd pel camí.
El pacte educatiu ha estat una de les millors solucions, tal volta l’única, per anar encetant el camí de la millora educativa. El camí d’un ensenyament de més èxit, modern, de qualitat i equitatiu, però la miopia dels extrems sempre deixa tirats a la cuneta a la majoria que vol avançar pel camí del centre. Aquest pacte no era fàcil, mai ho va ser i mai ho serà, no era definitiu, no era la fi de res, sols era un principi, però un bon principi, engrescador , uns fonaments on poder bastir un futur millor, construir de nou aprofitant dècades de dedicació i esforç de molts de professionals del ram.
Molts de mestres i professors esteim més que cansats dels canvis de rumbs constants que sofreix el nostre sistema educatiu. Pareix que el titular del ministeri a Madrid gaudeix en deixar la seva empremta en forma d’anacrònic i de nova llei educativa. Recordeu que les darreres modificacions legislatives no han tengut temps ni de implantar-se, ni han tengut un recorregut suficient o una dotació econòmica pel seu bon funcionament o implantació.
Cansats esteim d’adaptar programacions o de fer plans de millora que , pràcticament quan hem acabat de redactar ja et diuen que has de canviar per que ara toca una altre cosa, cansats estan els pares i mares de veure que els llibres del germà o germana gran no serveixen pel fill petit, cansats estan els alumnes de no sabre si enguany hi ha la famosa revàlida o si el sistema de selectivitat torna ha canviar.
Deixem que els mestres fassin la seva feina, deixem misèries partidistes per albirar un futur més coherent, deixem que un pacte de mínims , de model es pugui desenvolupar el temps necessari i amb els pressupost necessaris per sabre sí és el que necessitem o no. Un nin passa com a mínim 16 anys, els primers 16 anys de la seva vida dins el sistema educatiu, no pot ser canviar cada 4 o 8 anys totes les normes educatives, ara poso o ara llevo aquesta assignatura, ara poso o ara llevo aquesta prova.
No hi ha, ni ara ni mai, un sistema perfecte, però atacant els mestres amb mentides, com que adoctrinen o persegueixen els nins i nines als patis per que sols parlin un idioma, l’únic que provoquen és el descrèdit i la incultura.
Intentem anar una passa més enllà i deixem els mestres i professors que eduquin dins un marc de pacte educatiu ampli i consensuat.
