www.mallorcadiario.com

El futur del protocol

lunes 08 de noviembre de 2021, 04:00h

La definició del protocol és un “conjunt de normes o regles establertes per llei, decret, disposicions o costums, així com tècniques especifiques, tradicionals i modernes, que son d’aplicació per l’organització d’actes públics i privats de caràcter formal, ja siguin de naturalesa oficial o no oficial i que s’executin amb solemnitat o sense ella”. Tot això implica el coneixement de “normes, regles, tècniques, costum, tradició, decòrum, solemnitat, cerimonial, etiqueta, diplomàcia, sentit comú, planificació, actitud, aptitud, improvisació, elegància dignitat, discreció, control, coordinació, direcció i execució".

Hi ha una gran diferència entre abans i ara en la utilització del protocol, com es lògic, d’una forma o altre el protocol sempre ha existit, ja a la prehistòria existia la figura del “cap”, el que manava, que donava ordres a la seva manera, el que dirigia, la evolució del protocol ha anat cobrant força amb els anys. ”Les Lleis Palatines”, un esplèndid llibre sobre les ordenances que promulgà el Rei, Jaume III de Mallorca l’any 1337 per tal de regular el funcionament i cerimonial de la seva cort, queda ben clar que no hi havia espai per la improvisació, estava tot regulat, la millor manera per no cometre errors quan implica a un nombre de gent significatiu.

Als anys 70, el protocol lluïa en tot el seu esplendor, en les institucions, amb l’església – les processons de la Setmana Santa, eren una clara expressió del protocol en lo que fa referencia a la participació d’Autoritats – en la vida social, evidentment, no en tota, però si en una part de la societat, es cuidaven els detalls, lluïen la vestimenta més adequada, els dinars o sopar en domicilis particulars o privats, eren una demostració del coneixement del protocol, disposaven de la millor coberteria i cristalleria i la col·locaven correctament, els amfitrions tenien mol clar on havien de seure als convidat de la manera correcta, depenent de l’acte, si hi havia convidats d’honor o no, i si no ni havia, s’asseien per ordre d’edat. Els rics, que tenien criats o criades, la amfitriona es col·locava davant l’entrada del servici per controlar si ho feien correctament, era tot un espectacle.

Avui en dia, molts dels que tenen doblers en fan ostentació amb cotxes caríssims, casses caríssimes, però a l’hora de la veritat, no saben com col·locar uns coberts a una taula, ni les copes o tassons, i si no els saben col·locar, com els utilitzen?

A cada institució hi ha un Cap de Protocol, persona experta en aquest art, perquè també te es un art, coneixedora de tot lo anunciat al principi, amb l’autoritat per organitzar els actes oficials correctament, sense rebre ordres polítiques, i els seus caps deuen de tenir plena confiança en la seva professionalitat i no discutir ni posar en dubta les seves instruccions, lamentablement, aquesta casta de professionals del Protocol ha desaparegut, ara no fan res que no ho consultin i tinguin el vist i plau dels seus caps immediats, que no en tenen ni idea, però son els “llepes” de les màximes autoritats, personal de confiança que ben be es podien estalviar el seu sou.

Els Caps de Protocol erem professionals, la majoria funcionaris, que com diu la dita en castellà, “ni quito ni pongo Rey, però sirvo a mi señor”, Jo tinc la satisfacció i l’Honor, que juntament amb en Pau Mateu, Mestre de Cerimònies de l’Ajuntament de Palma i en Toni Salom, Cap de Protocol del Consell de Mallorca, ara dedicat a altres funcions, vàrem ser els darrer que practicàvem aquesta manera de treballar, dedicats en cos i anima a la professió, aprenent cada dia com millorar la nostra feina, arribant a consens si feia falta en els Actes Oficials en que hi participaven les nostres Autoritats. Avui en dia no funciona així, el responsables de Protocol – no tots – no vesteixen correctament, no valoren la importància de anar vestit adequadament, i que son la punta de llança de la Institució, els primers que fan acte de presencia a un Acte Oficial, i el primer cop d’ull a la imatge es importantíssim, jo mai vaig anar a fer feina amb texans, qüestió de principis i de dignitat professional.

El futur del Protocol a les Illes Balears no es fàcil, no hi ha institucions Públiques suficients ni empreses que necessitin un Cap de Protocol o Relacions Institucionals ben preparat, al contrari de la península que si que hi ha grans empreses, institucions de diferents nivells que necessiten persones amb aquesta responsabilitat, ja que vivim a una societat en que les institucions públiques i privades cada vegada tenen més presencia en actes i esdeveniments. Necessitem més centres d’ensenyament d’aquesta professió, que es una carrera de grau, per tant, es imprescindible una nova generació preparada que impulsi aquesta professió a les nostres Illes, amb il·lusió, dedicació, i estimació a aquesta professió.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios
Compartir en Meneame