El Partit Socialista

Avui vull parlar de la relació del PSC i el PSOE. Hi hagué un temps, abans de Surenes, que això del PSOE era com una espècie de Podemos, i sóc conscient que som tan enfora d’allò que, quan tu llegeixis lector aquest article, per ventura el PSOE ja hagi claudicat a ser només una crossa o una varietat dialectal del PP, un «revival» del CDS o que el PASOK grec véngui del seu futur, de l’Hades (l’infern) hel·lènic.

Quan parl d’aquell PSOE pre-Surenes em referesc a un conglomerat de partits en què hi havia el PSP de Tierno-Galván, els socialistes andalusos, gallecs, bascos, catalans, valencians, illencs, etc., fins que el tàndem jacobí González-Guerra va passar el ribot a tanta fanfàrria. D’aquí ve que, per exemple, a les Illes hi romanguessin tant de temps dos partits socialistes, el PSOE i el PSI (aviat PSM), i de la mateixa manera que a les eleccions del 1977 es presentaren un bon nombre de formacions polítiques que aviat quedaren laminades amb l’atomització del vot en l’UCD i el PSOE, aquests grupuscles socialistes autònoms moriren o vegetaren en la inanició. Només un d’ells, cop baix de Joan Reventós i Ernest Lluch, que temeren el pa que s’hi donaria, pactaren de sotamà amb el PSOE i ficaren el PSC amb calçador dins el paquet guanyador dels jacobins. De llavors ençà, a l’Estat tenim només dos partits socialistes: el català i l’espanyol, del qual pengen tots els altres.

El PSC, fins i tot, gaudí de grup propi fins a la LOAPA del 1981. Sí, això mateix que reclamava Podemos de tenir independentment els grups d’En Marea, En Comú i Compromís, que en el Parlament es permet en el cas de Més per Menorca per molt que Olga Ballester de C’s s’estiri els cabells de sentir el mateix dos pics ⎯i quines coses ha de sentir la pobra! Posats a triar, ella s’estimaria més sentir dues vegades la música de la Sra. Prohens del PP! Idò bé, això dels dos grups durà fins al cop d’estat del 23-F en què els militars en teoria perderen el cop, però s’endugueren qualque victòria com a recompensa.

El PSC des d’aleshores s’ha anat diluint més i més. Cada pic el líder és més petit que l’anterior perquè no faci tant de renou i el darrer és molt baixet i nom Iceta —i ja se sap que la zeta és la darrera lletra de l’alfabet. Darrere no hi ha res pus. I quan és possible, insistesc, que avui el PSOE ja hagi decidit l’opció d’entronitzar Rajoy abstenint-se tots a la vegada per donar una imatge d’unitat que bona falta li fa, el PSC pot votar-hi en contra i tibar la corda que empelta els socialistes catalans amb els castellanoandalusos, que tal vegada s’espanyi.

Fa un parell de setmanes vaig anar al País Basc i vaig conversar amb Ramon Espadaler, secretari general d’UDC. Aquella mateixa nit s’acabava de produir la defenestració de Pedro Sánchez, i al cap d’un parell d’hores del fet, Espadaler culpava Mas d’haver acabat amb Convergència, Unió i el PSC. Ni ell ni jo fórem conscients que en aquell precís moment Artur Mas també s’estava carregant el PSOE i, com diuen en castellà, «¡y lo que te rondaré, morena!»

Suscríbase aquí gratis a nuestro boletín diario. Síganos en X, Facebook, Instagram y TikTok.
Toda la actualidad de Mallorca en mallorcadiario.com.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Más Noticias