Anunciava la setmana passada una sèrie d’articles preelectorals que tenien com a objecte analitzar el panorama polític a les Illes Balears i, més concretament, a Mallorca.
Avui toca el torn de la coalició Més. Amb un PSOE en decliu sembla que, com sempre ha passat, el gran partit beneficiat podria ser Més, encara que enguany el fenomen Podemos pot trencar aquesta tònica. Ara bé, seria bo que, independentment d’esperar l’ensopegada del PSOE i el posterior traspàs de vots, Més es decidís a iniciar la campanya electoral.
Només el candidat a Palma, Toni Noguera, sembla que és conscient que d’aquí dos dies tenim una cita electoral de primer ordre. L’activitat intensa de Noguera contrasta amb la parsimònia imperant a la llista al Consell de Mallorca o al Parlament de les Illes Balears. De fet, mentre Noguera ha sortit del despatx municipal per fer carrer, fer desenes de reunions amb col·lectius, escoltar, apuntar i dissenyar la seva proposta per Palma, els seus companys continuen estant allà on el partit que governa vol que estiguin, al Parlament o al Consell anant a reunions, presentant propostes i, supòs, esperant que de la repercussió mediàtica de les seves accions en sortiran els vots. Error.
Un altre mal quasi original de Més (PSM) és la forta creença que allà on es juguen els vots és a la Part Forana, quasi renunciant a la difícil Palma on es concentra més de la meitat de l’electorat. Es valora més un acte a un poble que a una barriada de Palma que té cinc vegades més habitants. Només record una implicació important a Palma, era l’any 2003 quan el candidat al Parlament Pere Sampol va fer una gran feina a la capital (per ventura perquè el candidat a l’Ajuntament era magret ;)), després d’haver estat Conseller d’Economia i Comerç i haver fet un treball intens amb el món del comerç. Un dia valdrà la pena dedicar un article a Sampol, una de les persones que crec que ha aportat més visió al PSM.
Em sorprèn que ningú de la llista del Parlament acompanyi Noguera en el seu treball a Palma, em sorprèn que estiguin tan aturats, em sorprèn que no surtin més del Parlament i continuïn atrapats en l’entramat parlamentari que fàcilment aïlla els diputats de la resta del món.
D’altra banda, també sorprèn que alguns membres de Més, que em mereixen un respecte absolut, continuïn fent campanya a favor de Podemos. El mateix Antoni Verger ha gastat massa tinta per valorar, reverenciar i lloar Podemos. No ho entenc. No entenc que estiguin preocupats per Podemos i entenc manco que en parlin tan sovint. Sembla que el millor seria fer el seu camí tot ignorant (o, simplement, no publicitant) els seus competidors, no?
Sigui com sigui, el futur de Més sembla positiu i, tot fent valer el seu treball continuat, explicant les seves propostes i allunyant-se de les castes i dels anticastes, poden fer un bon resultat. Només cal fer feina, més feina, molta feina.
