Interpretar els límits no és fàcil, no tots tenim els mateixos, per mi els límits son evidents i no acostumo a traspassar-los, però són els meus, són personals.
Un límit és una divisió, ja sigui física o simbòlica que marca una separació territorial o l’extrem al que es pot arribar des de lo espiritual o corporal o manifestar-se amb una persona en una situació molt complicada i a punt de desembocar amb una autèntica tragèdia. Quan s’esdevé complicat traspassar-los, és quan afecta a un gran nombre de persones, a massa, pot ser.
El raper.....? Valtonyc ha traspassat els límits de la llibertat d’expressió, ha insultat, ha desitjat la mort de persones, ha fomentat el terrorisme i a la violència, entre altres coses, i perquè? per ideologia? Està en crida i cerca per la justícia espanyola, no pot tornar a Espanya, està emparat pels polítics catalans que estan a l’estranger, fora de la llei, alguns els hi diuen a l’exili. De què viu en Valtonyc? Qui li paga les despeses per mantenir-se tanta temps a un altre país sense fer cap feina coneguda? I quan la seva persona i els fets que l’acompanyen ja no interessin a ningú, que serà d’ell? Quin futur li espera?, aquest acte de rebel·lió té les passes curtes, té data de caducitat..
Els límits a nivell polític, són delicats, sobretot quan parlem del dos extrems més coneguts, la extrema dreta i l’extrema esquerra, ultres totes dues, no val sols qualificar d’ultra a l’extrema dreta, també ho és l’extrema esquerra, encara que ells diguin que no. O no és ultra esquerra el pacte del PSOE, PODEMOS, ERC, PDECat, PNV i BILDU, entre d’altres, per elevar a Pedro Sánchez com a President del Govern d’Espanya?
A Andalusia, el PSOE i el Govern de la Junta han traspassat els límits de la confiança i honestedat cap els ciutadans andalusos fins arribar a la corrupció al llarg de quasi quaranta anys. Uns dels personatges més mediàtics son els dos expresidents que van abusar del poder que tenien per fer una política de subvencions especialment a l’agricultura.
Aquí, a les Illes Balears, els fums d’alguns polítics de quasi tots els partits, també han traspassat els límits de la hipocresia i la mentida, del “tot val” per presumptes enriquiments personals, que els han dut a un dels límits més difícils, la presó.
Altres polítics, s’omplen la boca de bones paraules i falses expectatives. La President del Govern de les Illes Balears no es cansa de proclamar als quatre vents els beneficis de la seva política, que segons ella va des de el progrés a una feina ben feta, personalment la cerc i no la veig per enlloc, es més, la seva debilitat per l’independentisme català li fa perdre el seny, el vol extrapolar a les Illes Balears. Les còpies mal fetes no surten bé, a demes no ho volem, som mallorquins, això també és traspassar els límits de la nostra pròpia identitat.
Es traspassen els límits simbòlics, de mesures, d’objectius i espiritual massa vegades, els ciutadans estem acostumats a carregar un pes que no ens pertoca, a aguantar-ho tot, fins hi tot polítics incapaços de generar il·lusió i complir les promeses que varen anunciar un temps, aviat farà quatre anys. El proper dia 26 de maig tenim el dret al sufragi universal depositant el nostre vot i així la possibilitat d’adreçar la política de les nostres illes, val la pena.
