Fa més de 20 anys que som professor, més de 20 anys que intent transmetre coneixements a nins i nines adolescents de Mallorca.
Durant aquest llarg període, la societat, i per tant l’escola i els elements que la formen, bàsicament les famílies, els alumnes i el professorat, han canviat moltíssim, aquelles classes de finals del segle passat molt poc es semblen amb les de avui, tal volta som jo el que he canviat, ara ja més vell i mal sofrit, però tot i el component personal ningú me negarà que a les illes, a Mallorca, el creixement poblacional i el canvi de model social i familiar ha estat accelerat les darreres dècades.
Per tant, entenc, tots entenem, que la forma de donar les classes, la forma d’intentar de transmetre coneixements i habilitats als joves d’avui no pot ser el mateix que en els noranta. Noves tecnologies, noves formes d’entendre la diversitat, noves maneres d’afrontar els reptes, provoquen necessàries reformes, necessaris ajustaments en el món educatiu, per tant, en certa manera, es pot entendre els canvis legislatius. Però han estat tants, ara ens toca viure l’enèsim projecte educatiu, ara toca la Lomloe, si estimats ja ni se quants n’he viscudes, ni quants de nomets estranys formats per acrònims han emprat des del ministeri d’educació, tants que ja ni creen expectatives, ni sorpresa, ni molt manco il·lusió.
Per afegir al banyat, a part del marc general que du la llei estatal, hem tingut les interpretacions varies des de les comunitats, cosa que crec més que necessari i adequat, amb més o manco encert, sempre també des del color en que es mirin, sols recordem, per exemple, la intervenció del senyor Bauzà, amb el seus consellers efímers d’educació, que l’únic que va servir és per pedrer el temps i la llavor, a part de fer una magnífica manifestació que tenyí de verd els carrers i places palmesanes.
Com veis poques coses esperam el col·lectiu docent d’aquest nova reforma, quan hem reclamat un cop i un altre un pacte d’Estat per fer una llei duradora i que es pugui desenvolupar en el temps i en tot l’espai adient, als que no els agrada esperaran un nou canvi de color polític que ràpidament imposarà les seves idees i derogarà les anteriors, provocant més confusió i inutilitat de tantes reformes educatives.
La cultura de l’esforç i la superació pareix que no estan de moda, de totes maneres aquest dia de la “ marmota “ infinit que vivim en successives reformes educatives, provoquen que ni les reticències davant el que pareix que volen imposar ara siguin gaire fortes, pensant que tot seguirà més o manco igual, desgraciadament.
Els canvis significatius que hem sofert al món educatiu han vingut per la pandèmia, o per la capacitat econòmica de l’administració en la lluita per millorar la qualitat educativa, canviar de segles la llei educativa no significa ni incorpora res de res.
