El proper mes de setembre farà 41 anys que una llum m’il·luminava al camí de la felicitat, una formosa senyoreta es va creuar en la meva vida, i aquí va començar la meva vinculació de respecte, agraïment, estimació en aquesta meravella de poble de la Serra de Tramuntana que es Bunyola.
El meu viatge per la vida va començar definitivament el dia 23 de setembre de 1977, a les 19 hores a l’Església de Sant Mateu de Bunyola, va ser un començament poc tradicional, ni vestits blancs, ni esmokins, ni corbata, na Catin i jo vàrem arribar a l’Església en un Dyane 6 – “un coche para gente encantadora” que deia la publicitat – que conduïa jo i el vaig deixar aparcat just davant el portal major, per tot seguit entrar junts fins a l’Altar, com veieu, ben diferent de la tradició.
En aquests 41 anys he viscut a tres domicilis a Bunyola, tots han estat especials mentre hi hem viscut . Ara, roman els meus ossos a Es Trosset i comparteix la meva vida ben feliç amb la meva dona, el meu ca fidel i ja no vos vull dir quan venen els meus fills amb les seves parelles i el meu nét, Es Trosset s’omple de vida.
Es Trosset és atractiu, no és massa gros, és com una tasseta de plata als peus de es penyal de Son Poc, Son Nasi i Sa Gúbia en plena Serra de Tramuntana. En Francesco, un bon amic meu que lamentablement ens ha deixat deia que era bucòlic, li encantava, sobre tot els vespres d’estiu quan compartiem un bon sopar amb amics.
En la meva condició de jubilat, teòricament tens més temps lliure, en el meu cas no és així, m’organitzo bé, entre altres coses, mantenir El Trosset a punt és entretingut, du feina. Jo no sóc un expert agricultor, ni aprop fer-hi, na Catin en sap molt més que jo i em dóna instruccions – el seu padrí era l’amo de la possessió S’Alqueria d’Avall, li vé d’avior - m’agradaria saber-ne més, però faig cas a les sabies paraules de la meva dona i així sempre vaig bé.
A l’hivern, dins la casa amb la foganya encesa, que encalenteix molt, és un gust, el foc, a la foganya fa molta companyia. Na Catin, en Grim (el nostre ca) ,jo i en Pau els dies que es queda a dormir, formen un bon equip, ens agrada compartir la vetlada plegats, això si, la televisió, a les ordres d’en Pau.
A l’estiu fem la vida a fora, gaudint de l’olor de l’espígol, romaní, “galan de noche” arbres fruitals, collir una fruita dels arbres i menjar-la és un plaer celestial.
La seva ubicació hem permet sortir a caminar cada dia per diferents direccions, depèn de les ganes de fer kilòmetres, puc anar cap el camí de Biniforani, cap a l’infern i tornar per S’Alqueria d’Avall o al reves passant per Sa Gúbia, Son Nasi i es penyal de Son Poc. A mi m’agrada més començar per Biniforani. També pots anar a Raixa, seguir cap a Raixeta i si en vols més, segueixes cap a Pastoritx fins arribar a Valldemossa. Un poc més enfora tens Sa Comuna, que hi pots anar directe o pel que a mi més m’agrada, el penya d’Honor. Fantàstic!!!
Es Trosset és una part essencial de la meva vida i ho serà fins el dia del judici final, com diu la Sibil·la. Estic segur que a molta gent li agrada més un allotjament en una gran metròpoli, amb el bullici de la gent, a mi no, encara que si ho necessites, ho tinc ben aprop, però mentres, Es Trosset, com he dit abans, és la meva llar, la meva tasseta de plata, perfecta per gaudir de la vida. Allà hi som feliç.
