En un moment històric on l’activitat més mal vista i qüestionada és la política –seguida de ben a prop per la de banquer--, aquest article és un reconeixement a tots aquells que s’hi dediquen.
Potser un 5% dels polítics han estat corruptes, però la demagògia dels propis partits; la increïble absència d’autocrítica dels que albergaven prevaricadors, malversadors o, directament, lladres; el “i tu més” que ha fet creure que tothom és corrupte per igual; el fet social que el que enganya amb habilitat a Hisenda, o al seu cap, o a la seva empresa, no és un corrupte o un lladre, sinó que és “molt viu”, són alguns dels elements que s’han carregat la classe política.
La majoria dels polítics que he conegut i conec, però, són dels que s’hi han dedicat amb esforç, sacrifici i entrega. La majoria fan més hores que un rellotge, abandonen durant quatre anys les seves famílies, duen el càrrec amb el patiment que suposa una alta responsabilitat. Molts cobren menys com a conseller o director general que a la seva professió (en aquest actual Govern n’hi ha un grapat, i a tots els governs n’hi ha hagut.
El pitjor és que quan contes aquesta realitat la gent no s’ho creu. El descrèdit és tal que les frases que has de sentir són tan injustes com indignants: “Si ho fa deu ser per alguna cosa!”, “Ja deu fer comptes guanyar-s’ho per una altra banda!”, “Toooots són iguals!”, “I perquè ho fa si guanya menys?”. I, evidentment, les persones que profereixen aquests comentaris no contemplen les paraules dedicació, compromís amb la seva terra, ganes de canviar les coses, treballar per l’interès públic... Estam a una societat on el compromís social no és versemblant, on el voluntariat també és criticat (“No ho fa per doblers, ho fa perquè té figurera”, “Aquest ho fa per sortir per enmig”, “Sap que li agrada que tothom el vegi), on sembla que tot s’ha de fer per alguna cosa més que no sigui el “simple” amor a una causa, dedicació a una terra o compromís amb una gent.
Que és de trista aquesta realitat, no? Que som de pobres si pensam que, tanmateix, res no fem si no hi ha doblers i/o reconeixements.
Gràcies, doncs, a les persones que s’han compromès amb el país, aquelles que des de fa unes setmanes dormen pitjor, aquelles que suaran de valent durant els propers quatre anys, aquelles que veuran frustrades les seves expectatives i que lluitaran per fer possible el que necessita el país, aquelles que lamentaran no tenir més recursos, aquelles que deixaran de banda famílies per anar a actes i reunions els vespres i els caps de setmana, aquelles que només rebran crítiques i ningú els donarà un copet a l’esquena, aquelles que creuen en el compromís que significa haver de respondre als interessos generals.
