Paraula que pareixia que ja no utilitzaríem, al manco, amb el context que té i que , desgraciadament, està agafant.
Sí , som eurocèntric, la història que he estudiat i que explicam als nins i nines a les escoles té un marcat caràcter Europeu o Occidental, amb les mancances i fortaleses que això pot significar , però aquesta és la nostra realitat, per tant, no és estrany que quan parlam de fenòmens que passen dins aquest àmbit siguin seguits amb més interès i preocupació, per tant, emprar la paraula guerra amb tot el que significa de destrucció i barbàrie, de dolor i pèrdues, dins aquets àmbit més proper ens ha sobtat molt més i creia, innocent de jo, que era una paraula que ja no utilitzaria en el present, que era una paraula que evocava temps passats, que havíem après les lliçons del passat, que ingenus hem estat.
Guerra, paraula que no creia emprar en un context d’enfrontament total, que no creia emprar per referir-me a guerra nuclear, tot i que sols sigui com amenaça, la guerra freda sols la vaig viure de resquitllada, sobretot aquells moments de màxima confrontació i escalada, ara ens peguen una castanya en mig de la cara recordant-nos que som més vulnerables del que pensàvem, que segueixen allà les armes nuclears, les de destrucció massiva, les d’aniquilació total, i que poden ser utilitzades en qualsevol moment.
La historia l’escriuen els guanyadors, el relat no són uniformes ni monocolors, els punts de vista poden ser múltiples i variats, però hi ha fets, hi ha moments i temps que demostren que uns són les víctimes i altres els verducs, i no estic parlant de pobles, i no podem generalitzar en estats o països, però, per exemple Hitler va ser el culpable de la segona guerra mundial que va dur milions de morts, Hitler i el nazisme varen matar milions d’innocents en camps de concentració, no és pot blanquejar la història, no podem mirar cap un altre costat. Avui hi ha un agressor i un agredit, Putin ha començat una invasió, una guerra, ha bombardejat ciutats i barris, no hi ha excuses ni motius que aguantin aquest fets, no podem restar immòbils davant aquests fets, la reacció internacional, és necessària, Europa crec que està desenvolupant una política correcta, tot i que em fa mal al cor veure gent morta als carrers , nins i nines plorant de por, víctimes innocents en mig d’una guerra que no hauria de ser.
Guerra, una paraula que pensàvem que no tenia cabuda dins l’Europa del segle XXI i que havíem alegrament relegat dins el nostre imaginari quotidià de futur proper, ara un personatge sinistre ens ha fet veure que la realitat sempre supera la ficció.
