La població ha augmentat exponencialment a Mallorca els darrers anys. Cada vegada que es treuen les xifres oficials i veig aquests augments reconec que em crea inquietud. I me’n crea perquè veig que un territori petit i preat com el nostre pot arribar a perdre l’essència paisatgística i pot veure perillar seriosament els escassos recursos naturals que té, entre moltes altres coses.
La massificació irreversible apareix al meu horitzó mental i m’angoixa. Pens amb els fems, amb les carreteres, amb els pous, amb les platges… la pressió humana la perceb com a una amenaça per sa nostra roqueta. Hem tengut èxit, però no volem morir d’èxit.
En aquest sentit m’agraden les iniciatives com la que s’ha impulsat a Formentera de fixar un nombre màxim de vehicles. És una mesura que ben bé es podria extrapolar a les altres illes, juntament a un impuls potent del transport públic com a alternativa. La meva ànima liberal afluixa, en aquest cas, davant l’evidència d’un model de transport privat en fallida per col.lapse.
Inquietant és, també, el fet de veure com tant l’augment poblacional com l’èxit com a destinació turística provoquen un augment en el preu del lloguer que impossibilita l’accés a la vivenda a moltes famílies. En una aparent contradicció, l’èxit de la nostra principal indústria ofega l’economia de massa residents. En aquest cas, la prohibició de qualsevol lloguer de caràcter vacacional a qualsevol zona de Palma -parlam de vivendes plurifamiliars- suposa una errada per part de l’Ajuntament. El dret de les persones a un habitatge no pot anar en detriment del dret dels propietaris a llogar a qui més els interessi. Respectar la propietat privada és un dret molt arrelat a aquesta terra, i la prohibició, a més, té un efecte negatiu per moltes famílies, que veuen en el vacacional una sortida econòmica. Calen mesures, no prohibicions.
S’ha de fer més vivenda social, però també controlar millor els fluxos d’immmigració ilegal per garantir que els qui vénen ho facin amb un contracte laboral o, almanco, amb l’expectativa real d’aconseguir-ne un.
En cas contrari ens trobarem cada vegada amb més persones sense accés a la vivenda, el qual durà inexorablement a una frustració que esdevé en violència okupacional -amb “k”- . Inquietant...
