Juan A. Horrach, ex-líder d’UPyD a les Illes, en la seva faceta de jornalista, publicava en «El Mundo» l’article «Salvadores de almas», en què parlava del regidor de mobilitat de Cort, Joan Ferrer. He llegit el text i només hi he trobat una frase desencertada, on l’autor intenta fer-se el graciós sense tenir gràcia —ja se sap que val més caure en gràcia que ser graciós, i com veurem avui, aquest no és el cas de l’ex-polític i columnista. Horrach i Ferrer compartien pupitre a Sant Josep Obrer, i el primer se’n burla quan conta irònicament que el fort del seu company no eren precisament les dones. Horrach també explica que d’al·lot se’n fotia del socialista, però ara se’n penedeix i espera que qualque dia li ho pugui perdonar.
Massa tard! Els podemites i tota la part «de MÉS» que comanda dins l’extint PSM no havien arribat a llegir tan avall i ja li devien haver menjat el cap al de mobilitat. El Pacte ja havia llançat un anatema contra els homòfobs com Horrach, més ara que s’ha aprovat la flamant Llei LGTBI!
Vaig tenir la immensa sort de poder participar en les esmenes d’aquesta llei juntament amb Damià Perelló. I això em permeté dibuixar nítidament l’arc parlamentari illenc. Les esmenes del PP eren les més carpetovetòniques de totes, com ara no invisibilitzar el fet homosexual a la televisió, que és quelcom molt diferent de visibilitzar-ho, que era el que volien la resta de formacions polítiques. A l’esquerra del PP, hi havia les propostes de C’s, que en un tema social com aquest, podien treure pit del seu major liberalisme i fer-nos combregar amb rodes de molí fent-nos creure per un instant que som davant una espècie de CDS del segle XXI. A la pràctica, però, anaven poc més enllà que els conservadors. A l’esquerra de C’s hi havia El Pi, més liberal, més ferm en el seu centrisme i més proper a les propostes del PSOE i del govern autonòmic en general, com de costum. Més enllà de les propostes també assenyades dels socialistes, venien els excessos de MÉS i sobretot Podemos. Excessos com ara haver de pagar íntegres les operacions de canvi de sexe als transsexuals o iniciar una caça de bruixes dels heterosexuals que a les empreses vagin en contra dels homosexuals. Nosaltres això no ho vérem clar i creguérem que podia desencadenar processos inquisitorials com el d’Horrach. Automàticament els socialistes sortiren a condemnar l’article. Sort que al comunicat ens recorden que respecten la llibertat d’expressió... Però l’Ajuntament ha instat la Conselleria de Presidència a obrir un expedient sobre l’article, cosa que seria molt greu que acabàs esdevenint-se.
Però encara hi ha una part més tràgica de tota aquesta història. El profit interessat que n’ha tret Ciutadans de tot plegat. Vaig ensopegar amb el tuit del Sr. Bauzà de C’s, que aprofitava per donar suport al regidor Ferrer. Seria lícit si els neoliberals cercassin un espai propi per desmarcar-se del PP, però veurem que aquest no és el cas.
Com tanta gent que havia militat a UPyD, Horrach degué creure que C’s li escauria d’allò més bé. D’allà vénen Toni Cantó o Fernando Navarro sense anar més enfora. Però a Bauzà Pericay ja l’havia vetat per ser candidat autonòmic —és clar, Pericay, com Carolina Punset al País Valencià, són catalans, però Bauzà no ho és!— i l’havia confinat a l’Ajuntament de Palma perquè arribàs ara el xitxarel·lo que comandava UPyD a prendre-li també la cadira. Malauradament, tenien les proves que Horrach s’havia dedicat a bescantar per Twitter a Rivera i, el mateix dia que abandonava la formació magenta, vetaven el seu ingrés al partit taronja. Per això, el líder de C’s a Palma aprofita l’ocasió i condemna l’atac homòfob a Ferrer, perquè Horrach se’n recordi de qui comanda allà. Tot plegat, ben lamentable.
