Diumenge passat, no a gaire distància d'enviar l'article de «Verinosa llengua» que poguéreu llegir dilluns Passat aquí, vaig llegir a «Última Hora» que l'horabaixa Agustí Villaronga intervendria en un col·loqui al Centre de Cultura Sa Nostra amb els actors del film «Incerta glòria» que, aquests dies, està programat en tres cinemes mallorquins. Com que jo normalment vaig a veure els films a les sales de tota la vida (l'Augusta, el Rívoli) però si pot ser priorís abans veure'l en versió original, aquest cop no em quedava més remei que estrènyer-me un dallonses i anar fins a l'Ocimax, que la projecten en català. Encara havia tengut sort, perquè per poder veure el fallit «Tirant lo Blanc» de Vicente Aranda m'havien obligat a desplaçar-me fins a Manacor.
Diumenge, emperò, el film l'oferirien en versió original en tres idiomes (català, castellà i aragonès) a la Sala Augusta en acabar el col·loqui del carrer Concepció. Em vaig poder posar en contacte amb la productora i, amablement, em guardaren un seient perquè pogués assistir a l’estrena en nom d'El Pi i en companyia d'en Toni Crespí, a qui també vull agrair la seva presència.
Així doncs, el passat diumenge horabaixa va ser un complet de col·loqui i cinema. En el primer acte, com deia, hi participaren també els actors principals del metratge, el director mallorquí i la productora Isona Passola, filla de l'històric catalanista Ermengol Passola, productora també del «Pa negre» de Villaronga i del famós «Cataluña - Espanya». Em va agradar quan Passola va dir que a les Illes, per les dimensions reduïdes que teníem, posseïm un potencial brutal de creació (de Villaronga a Miquel Barceló, i de Toni Gomila a Antònia Font), perquè pens que és cert! També vaig estar molt content del moment dolç que viu un gran director com Villaronga, que havia deixat de ser un director de culte per passar a ser un gran director a qui treuen l'estora vermella quan desfila per TVE. I la recomanació d'una de les actrius que anàssim a veure la cinta en versió original (a l'Ocimax o a Manacor) perquè si no perdríem moltíssim de les arestes que presenta la pel·lícula.
Entre el públic de Sa Nostra, hi havia la professora de cinema Magdalena Brotons, que assenyalava que no veu solució de continuïtat entre el primer cinema de Villaronga i aquestes darreres cintes, que tant de succés han assolit. Jo reconec, tot i que em reca, ser un gran desconeixedor d'aquest cinema de Villaronga anterior a «El mar», però veig que ell li donava la raó. Ara, diu, ha après a fer el mateix però d'una altra manera, i la presència de Passola l’ha ajudat molt.
El film d'«Incerta glòria», evidentment, guarda notables concomitàncies amb els altres dos aclamats productes del director com són «El mar» i «Pa negre» en el sentit que tots tres es basen en novel·les d'autors mallorquins i catalans (com Blai Bonet, Emili Teixidor o Joan Sales), en un mateix moment, que gira al voltant de la Guerra, la pre-Guerra o la postguerra i l'elenc d'actors també és bastant coincident. Les comparacions sempre són odioses però jo si m'hagués de banyar, de totes tres em quedaria amb aquesta, o dubtaria entre «El mar» i aquesta. De la primera, em commou encara aquella capacitat que brodaren Villaronga i Biel Mesquida de dur el vers a la pantalla, el conflicte del blanc malaltís de Caubet i el vermell poderós de la sang, però d'aquesta em xiflen les interpretacions dels actors (Núria Prims, Juan Diego, Fernando Esteso...) i l'adaptació de la novel·la de Joan Sales. No vos la perdeu.
