A aquestes altures de la legislatura crec que de les poques coses de que es pot enorgullir el Govern de les Illes Balears és la posada en marxa de l’anomenada ecotaxa. La seva implantació ja és una realitat, socialment acceptada i sols discutida per certs petits reductes que saben que han perdut la guerra. Tal volta això, i tornar enrere les nefastes polítiques socio-culturals i educatives del Presidente Bauzá, serà, el poc llegat que podrem posar a la part positiva del govern de la conga.
Tal volt el títol d’aquest petit espai d’opinió du a mal entesos. Quan afirmam que l’ecotaxa és una paraula mal dita, ens referim al llenguatge, al lèxic i mai que és maleïda, però a cops el nom és important, a cops el nom diu molt de la idea i això els juristes ho tenen molt clar.
Aquets dies, l’impost turístic s’ha tornat a posar damunt la taula de l’actualitat per la precipitada pujada de la seva quantia quan encara quasi està en procés de naixement, pujada que tots pensam que es tracta d’una altre condició del sector podemita del pacte que ens governa que vol mostrar als seus que és més d’esquerra que els altres, més pogre que tots i que el seu recolzament a la Presidenta Armengol està justificat per actuacions com aquestes.
L’actual govern ha guanyat la batalla de la implantació d’aquest nou impost tot i la seva falta de vista i males decisions. Un impost que ha de ser ambiental i s’ha emprat per tapar forats al mal finançament endèmic que pateix la nostra comunitat des de el seu naixement, un impost que s’hauria de destinar a millorar les zones hoteleres i que no ha estat redistribuït de forma equitativa, deixant els projectes presentats pels ajuntaments en un segon o tercer pla, era l’oportunitat ideal per veure com aquets doblers arreglaven problemes medio-ambientals provocats pel turisme, que és el que ens varen vendre, però no ha estat així.
L’altre dia sopant amb un parell, mallorquí, d’advocats lletraferits, em varen voler donar una lliçó de dret tributari sobre aquets impost en concret, ja sabeu com són els advocats quan parlen amb un no iniciat amb el món legislatiu, no admeten els teus raonaments, com si fóssim infants que no fonamenten les raons de les seves protestes, la teva opinió no és vàlida si no va acompanyada d’un seguit de paraules tècniques i jurídiques, no s’admet i punt. Primer em varen marejar en la diferència, fonamental pels senyors lletrats, entre una taxa i un impost, quan a la majoria dels mortals els que ens importa quina és la factura o quantitat que hem de pagar i si és de justícia o no. Després la seva indignació va créixer en exposar que no em pareixia be que un turista d’un hotel de 5 estrelles pagués més impost turístic que un turista de 2 estrelles, sí paguen per la petjada que deixen en el medi ambient, tant pot contaminar un com l’altre, parlant clar, tant pot emprar la xarxa de depuradores d’aigües brutes un turista de 2 estrelles que un de 5, o és que la merda, perdó per la paraula, del turista que fa més despesa és més mal de depurar que la merda de l’altre turista?. Idò no, l’impost ha de ser progressiu, segons el misser, i si a Mallorca ens interessa que no vengui segons quin turisme a ells no els importa, i si volem anar eliminat l’oferta hotelera de menys qualitat tampoc. A la fi vaig arribar al punt suprem que demostrava que no podia ni opinar del tema quan vaig reclamar que la taxa o impost o el nom que li vulguin donar els meus companys lletrats, s’hauria d’abonar al ports i aeroports, que les competències ja se que no són d’aquí, però s’han de reclamar i que així tots els visitants pagarien i seria millor de controlar, idò no, que si el dret europeu, la lliure circulació de persones, que si no són competència nostra , etcètera, etcètera. Ja em donaren per impossible, aquest historiador no en té ni idea de dret i no pot opinar.
Be les meves conclusions varen ser que l’ecotaxa no és pot dir ecotaxa, que la idea que va néixer no és la que respon en l’actualitat, i que discutir amb un advocat és un mal negoci.
