Aquesta darrera setmana, ha estat una setmana trista, ens han deixat dues persones importants, totes les persones som importants, però aquestes eren especials per haver destacat en la seva professió, una és en Joan Mesquida i l’altre en Pere Comas,d’una forma o l’altre les dues han coincidit amb la meva vida professional.
L’any 1999 el PP va perdre el control de totes les Institucions de les Illes
Balears, i el Govern el va presidir Francesc Antich, en aquest Govern hi havia un jove Conseller d’Economia i Hisenda, en Joan Mesquida Ferrando, que tot d’una va destacar per la seva manera de ser, de fer política,i per la seva cultura i preparació, jo estava acostumat a tractar amb Presidents i Conseller de tot tipus de caràcters, la majoria gent educada, qualcun més altiu que altres, però persones normals, salvo alguna excepció, que sempre n’hi ha, (ara no és el moment, però en podria contar mil i una)
En Joan Mesquida tot d’una es va diferenciar dels altres Consellers, anava sempre ben vestit, no semblava del PSIB-PSOE, era recta i just en els seus criteris, posava ordre en aquell Govern, era la seva imatge, tenia molta personalitat.
En aquella legislatura varem viatjar a la República de Cuba, convidats pel “Comandante” Fidel Castro, si no recordo malament, en Joan va ser l’únic
Conseller que va viatjar. Varem tenir moltes anècdotes en aquell viatge, però només faré un repàs del sopar que el President Fidel Castro va oferir al
President Francesc Antich i la comitiva. Desprès d’arribar al “Palacio de la Revolución”, ens varen fer esperar a un gran hall fins que el Cap de Protocol
ens va acompanyar a una estància on en Fidel Castro ens va saludar un per un, després d’un aperitiu, un sopar que va durar 7 hores, la taula era una taula imperial sistema francès, copresidida pel President Francesc Antich i el
President Fidel Castro, que a la seva dreta li corresponia protocol·làriament seura a en Joan Mesquida. Set hores plenes de preguntes , com “cuanto cuesta un kilo de azúcar en España” que l’únic que tenia la resposta era en Joan Mesquida, converses de lo més curioses e inusuals, sense dubte, el que més parlava era el President Castro, en el sopar no varen faltar el ron i els puros havans. Els Ministres del President Castro ja quasi s’adormien. Menys mal, que en Joan,va estar atent tot el vespre i va deixar el pavelló de les Illes Balears ben alt, contestant a tot lo que demanava en Fidel Castro.
L’altre persona que trobarem a faltar és en Pere Comas, més de trenta anys director del diari Ultima Hora, un gran periodista, gran professional i gran persona. Era un puntal indispensable al diari, En Pere Serra, tenia absoluta confiança amb ell, les seves filles Carme, Paula i el seu fill Miquel, han continuat amb la mateixa confiança que ell va saber guanyar-se. Home respectuós que estimava l’empresa on hi feia feina.
Li agradava el protocol, en tots els actes oficials que assistia s’interessava per com estava organitzat l’acte i preguntava detalls protocol·laris que moltes vegades els escrivia a l’Ultima Hora, per aquest motiu encara em sentia més proper a ell.
A tots dos se’ls un va endur el maleït càncer, en Joan Mesquida, fa uns mesos va anunciar que patia aquesta malaltia, però no sabia que en Pere Comas, també la sofria des de feia dos mesos. Lo més greu de tot es que hagin patit, que ho hagin passat malament, encara que avui la medicina permet que el traspàs sigui tranquil i sense patir.
Però, la mort és el final? Si ets una persona de fe en Déu, no cerca la fe amb l’esperança i tal com diu la cançó “La muerte no es el final”, “amb la certesa que Tu ja l’has tornat a la vida i ja te l’has enduit a la llum”. Vull creure que és així, almenys, m’agradaria.
.
