Aquest diumenge mallorcadiario.com ha publicat una interessant entrevista al sr. José Antonio Fernández de Alarcón Roca nou president en interinitat de l’Associació d’Hotelers de la Platja de Palma (AHPP) qui va fer una reflexió prou clara: "Todos los destinos competirán por la sostenibilidad, porque si no, estarán fuera".
Es tracta d’una reflexió que és interessant i necessari que arribi a tothom -especialment a qui creu que la qüestió no va amb ell, i que quedi ben clar que el treball per a la sostenibilitat, és a dir, pel respecte al Medi Ambient, no és quelcom de dretes o d’esquerres, és una qüestió transversal i de supervivència. Si els hotelers, que com a empresaris que són cerquen el guany econòmic, ho diuen, significa evidentment que ho entenen com a molt necessari. És a dir, des d’un punt de vista pragmàtic també s’ha d’apostar per la sostenibilitat.
Dissortadament, durant molt de temps s’ha fet veure que l’ecologia era un principi propi de les persones ‘d’esquerres’, i més concretament d’aquells que vesteixen camises retxades de coll mao, calcen avarques i condueixen un Renault 4L de l’any titurí. I aquest estigma concret s’ha traslladat en que es contraposava l’ecologia al desenvolupament econòmic, és a dir, que la lluita pel respecte al Medi Ambient significava que hom hagués de tornar a viure dins barraques i cuidant vaques i cabres.
És bo que s’hagi pogut evolucionar en aquest prejudici i s’hagi entès que la supervivència en aquest planeta és qüestió de tots, i que la sensibilització a nivell general hagi evolucionat cap a una aplicació transversal a totes les esferes polítiques, econòmiques i socials.
Un repte, que no és fàcil d’assolir, és aconseguir que aquell que actua en respecte del medi ambient, és a dir, que fa les coses amb consciència, no es vegi perjudicat econòmicament. Per desgràcia, encara segueix sortint més barat -sempre que a un no li trobin és clar- abocar escombraries al camp, no fer la separació de les deixalles o comprar cotxes que contaminen. Malgrat qui actua conscientment no ho fa pels doblers, també ajudaria en termes de justícia social trobar la fórmula. S’ha de reconèixer que en els darrers anys s’ha evolucionat de manera exponencial, però estaria bé que la recompensa a qui actua correctament no sigui en forma de subvencions. Seria el desitjable, tot i ser complicadíssim. La instal·lació de plaques solars n’és un bon exemple.
Amb tot, segueix havent-hi massa negacionista que pensa que totes les xifres que els científics ens traslladen a diari per a demostrar la situació tan malmenada de la natura no és més que una maniobra orquestrada pels serveis secrets dels estats amb l’objectiu final de tenir-nos controlats i de dirigir les nostres accions. I sa veritat és que costa debatre amb persones d’una intel·ligència tan fora del comú.
