L’actualitat política, social , econòmica i dels mitjans de comunicació gira i volta en torn de la problemàtica catalana. Cada dia s’afegeix una baula nova que no aporta gaire, que no deixa veure una solució ràpida o possible.
Jo avui diumenge, he decidit desconnectar, no parlar-ne, no llegir, no veure, no escoltar, amb la tristesa que demà tot seguirà igual d’embullat o, segur, que un poc més, per tant demà ja veurem.
Una de les noticies que he intentat analitzar ha estat l’extensa i interesant entrevista a Jaume Font per part de mallorcadiario.com.
Jaume Font parla del que el procés català ens influeix i molt però aquest tema cabdal no ens ha de deixat parlar i trobar solucions a petits problemes, o grans problemes, que no ocupen minuts i minuts als noticiaris, però que afecten a es illes, que afecten a milers d’illencs i que sols nosaltres els podrem solucionar.
Una de les dades que dóna Jaume Font escarrufa un poc, en una societat del benestar, que ha tengut records en dades turístiques, que aporta milions i milions a les arques del govern central, en una comunitat autònoma que des de fa anys, molts anys, es solidària amb altres zones de l’estat en teoria més pobres, en aquesta comunitat, tant rica, un 20% de la població de les illes es troba per davall de llindar de la pobresa, i amb els nostres conciutadans no podem ser solidaris, no hem de destinar aquets grapats de milions que se’n van per no tornar per millorar la vida dels nostres veïnats, familiars, amics, gent que viu la insularitat, que viu a una comunitat on tot sol ser més car, on els lloguers s’han enfilat. Crec que tenim que començar primer arreglant ca nostra abans d’anar a arreglar ca altri.
La xylella, parla de que més d’un milió d’arbres poden morir per aquesta nova malaltia. El Govern ha de fer molta, però molta, feina en aquest tema. Cal més informació, cal una implicació total de les autoritats illenques, no podem perdre el nostre paisatge, els nostres camps, les imatges dels ametlles florits o la Serra de Tramuntana amb les seves oliveres centenàries, i desgraciadament no ho dic pel sector primari que lluita per sobreviure, ho dic per que el paisatge és un dels nostres valors turístics, i ha de ser un valor ha potenciar si volem diversificar i millora el turisme que vendrà.
Temes d’aigua, cabdals en el clima mediterrani, tendrem sequeres, tendrem inundacions, i no tenim res resolt. Com per exemple la depuració o la reutilització de les aigües.
Molt de temes d’aquí , que sols els solucionarem nosaltres mateixes i que ara per ara no tenen una resposta ni un debat, cal parlar-ne ja.
