Després de la ressaca, del renou mediàtic d’unes eleccions autonòmiques que es varen vendre en clau estatal, unes eleccions que varen rebre més atenció abans que després, en la seva campanya i data de celebració que en el seu resultat, tal volta per que aquest, el resultat, no ha estat l’esperat pels grups mediàtics espanyols, després de tot això, feim un anàlisi casolà.
Unes reflexions personals, que faig des de la distància i amb la màxima humilitat, reconec que tenen molt poc de científiques o basades en estudis profunds, també cal reconèixer que molts de estudis polítics a l’hora de ser corroborats fallen més que una escopeta de fira, i perdó als grans professionals que se hi dediquen, que n’hi molts, però els tertulians i altres opinadors que contemplam a diari tenen tanta seguretat en les seves prediccions com pot tenir qualsevol.
Fets els avisos pertinents la primera reflexió que cal fer és l’alt grau de desconeixement que tenim del panorama polític, i m'atreviria a dir social, català. Des de l’inici del procés, des de l’aposta clara per la independència de més grups polítics, sobretot l’antiga Convergència i Unió, s’han produït moviments que s’escapen de l'anàlisi des de l’exterior del Principat, i elecció darrera elecció aquest fet és reafirma, amb sorpreses dels resultats.
Aquest fet ens du a la segona reflexió, el món polític català es singular, no és pot comparar amb cap altre autonomia de l’Estat , ni amb Euskadi, ni en clau estatal. És un greu error intentar extreure conclusions, similituds, projeccions cap altres llocs de la dinàmica electoral catalana, aquesta és pròpia, amb actors propis i cada cop més allunyada dels partits polítics estatals, per tant no crec que marquí una tendència creïble i fer-ho és sols enganar-nos.
En part aquesta singularització del món polític català ve donada per les respostes equivocades a les demandes d’un poble, i no sols em referesc a l’actuació de les forces de l’ordre davant el referèndum, o la judicialització de la política, o l’empresonament de polítics, cal anar més enrere quan s’intentava trobar un encaix, quan és reformava l’estatut i retornava mutilat, quan es prometia que s’aprovaria les reformes i després quedaven en paper banyat, reformes que no rompien ni amb la constitució i que en un moment, tal volta, haguessin pogut crear un altre camí diferent del que hem recorregut.
Ells resultats denoten que sols solucions polítiques són vàlides per problemes polítiques, les altres fracassen i fracassaran, eleccions darrera eleccions, resultats darrera resultats, es comprova que l’intent d’influir des de l’exterior és un greu error, hi ha gent que no li agradaran els resultats, que els anomenaran poc legítims, però són sols potadetes que no serveixen de res, les urnes parlen, ens agradi o no, i el respecta a elles ha de ser quasi religiós.
Ara a les portes d’un nou govern català, que no serà fàcil gens ni mica, sols em queda reconèixer que el món polític català està a anys llum del nostre, del de les illes, i que el respecte, el diàleg i les ganes d’arribar a acords, sense imposicions o decisions unilaterals, és l'únic camí, no per tornar a velles situacions, sinó per anar capa nous escenaris engrescadors i d’èxit social i econòmic en un futur immediat.
