Ilja Leonard Pfeijffer critica a Grand Hotel Europa que el Vell continent viu i pretén seguir vivint de la seva historia i del seu patrimoni, quan, a la resta del món, especialment Estats Units i la Xina al que donen valor precisament és al contrari, al que és nou. Però nosaltres, i al meu parer de manera encertada, estimam el passat, el volem conèixer millor. I no només per una qüestió d’amor per la història, sinó perquè també conèixer el passat és entendre el present i poder planificar millor el futur.
Amb aquest ànim, ens dol pensar en tot el patrimoni que fou destruït fruit del pas de les civilitzacions. Si ens demanam que ens queda de la dominació romana, pots respondran quelcom més que la ciutat de Pollentia (Alcúdia), dels bizantins ens diran la basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor) i dels més de tres segles d’estada dels àrabs apart de les canalitzacions d’aigua, la reformada Almudaina i els Banys Àrabs és el més destacable. Del que està completament destruït és evident que ja no en podem fer res més que seguir cercant a través d’altres fonts possibles, no obstant, quantes i quantes pàgines de la història ja passada encara està a les nostres mans escriure!
En menys de quinze dies han aparegut restes de les antigues murades de Palma i molt possiblement també de la Porta Pintada. Primer fou l’esvoranc que va causar una sortida de caudal de les conduccions d’aigua que passen per les avingudes, i ara les obres de reforma de la Plaça d’Espanya. La noticia hagués estat que davall les avingudes i la Plaça Espanya no s’hi hagués trobat res, perquè és més que conegut quin era el plànol de la ciutat fins que a finals del s.XIX i principis del s.XX algú va tenir la higiènica idea d’obrir les murades.
I ara s’està al punt de prendre decisions responsables amb la història no ja de Palma, sinó de Mallorca, perquè les murades -i les portes d’entrada- afectaven a ambdues bandes. El que fa cent vint anys es considerava lògic, és a dir, esbucar els grans murs que separaven la ciutat de la resta del ‘món conegut’ ara ho veim des d’una òptica distinta, malgrat ser conscients que no és operatiu convertir totes les avingudes en un museu. I en el cas concret de la Plaça d’Espanya estam davant una oportunitat d’or per actuar en justícia i responsabilitat de cara al passat que ens ha determinat i deixar a la llum tant la murada com les dues portes que hi confluïen (Santa Margalida i Porta Pintada). Una dels comentaris que s’han fet aquests dies és tapar-ho amb un vidre per a què pugui ser contemplat, no obstant, i per què no permetre l’accés a través d’escales i poder fer totes les tasques contemplatives i d’anàlisi que escaiguin?
Aquesta setmana que acabam de deixar, caminant avingudes amunt, vaig poder veure com Maria Barceló Crespí, professora emèrita de la UIB, membre d’ARCA i una de les més notables historiadores medievalistes que tenim a Mallorca, es dirigia amb decisió cap a la Plaça Espanya. Aquella imatge m’omplí d’esperança i un preg per fer-li m’envaí: “Maria, feis tot el que estigui a les vostres mans!”
