En es segle XXI, tots tenim ja consciència de sa cultura ecologista: que no se pot seguir an es ritme que anam. Es canvi climàtic comença a esser una realitat amb sos desastres mediambientals; mars i oceans amb més plàstics que peixos en alguns casos; emissaris submarins que podreixen s'aigua; sa capa d'ozó tan necessària, etc.
Ses organisacions ecologistes són tan importants com imprescindibles per conscienciar el món de cap a on anam. Però tot té es seu límit, com totes ses coses en el món, i és necessari ponderar i sebre lo que és important i lo que és just.
Dic això perquè organisacions com a Terraferida i es GOB estan encaparrotades a arribar fins a ses darreres conseqüències perquè no se faci es desdoblament i una rotonda a sa carretera Llucmajor-Campos, estant ses màquines a punt de començar i ja en es seu lloc de feina.
Aquestes organisacions posen per darrere sa mort d'una persona abans d’ocupar un tros de terra moltes vegades infèrtil, com és es call vermell que hi ha en aquesta àrea, uns quants de tipos d'aucells o tortuguetes.
Segurament, Terraferida i GOB confonen adequar una carretera extremadament perillosa per sa que passen milenars de vehicles diaris –no he pogut conèixer dades dets odòmetres– amb sa coneguda “balearisació”, com és construir a ses penyes o ocupar llocs verges per destruir paisatges irrecuperables.
Ses finques a ses que s'entra des d’aquesta carretera són petites -entre una i set quarterades- i, majorment, de pagesos que se’n cuiden de sa seva finca, molts des quals hi passen fins a quatre pics, tant en un sentit o en un altre, ja que tenen animals an es quals s'ha de donar menjar i beure almanco dos pics an es dia, fer neta sa finca o replegar ses males herbes, fer llenya o altres feines de fora vila.
A s’hora de girar, sempre han d'esperar que no vengui cap cotxo de front que se despisti i xoqui amb ells, i estar pendents des retrovisor per si es cas es que vénen per darrere no frenin amb suficientment temps i els copegin i els enviïn a s'altre carril que ve en sentit contrari amb una caravana de diversos quilòmetres.
Me deman si han pensat aquests ecologistes de saló, que segurament pocs pics han passat per sa carretera i ha estat per anar o tornar des Trenc –amb so seu Parc Natural, ja conseguit–, en aquesta gent per sa qual és una necessitat imperiosa fer aquests quilòmetres per arribar a ses seves propietats, havent-hi cada centenars de metres camins cap a la dreta o l'esquerra, quedant-se en es centre, jugant-se sa vida amb sos cotxos que vénen en sentit contrari.
En s'estiu, quan es sol se pon, els hi pega d’enfront a s'altura dets ulls i no s’és capaç de veure lo que tens just davant.
Per una part important des conductors i des seus acompanyants és es primer pic que passen per aquesta carretera, o, per esser estrangers, ni coneixen si hi ha girs a dreta o esquerra ni respecten sa doble línia contínua, despistats i sense estar pendents de sa carretera més perillosa de Mallorca, amb tal quantitat de discs des codi de circulació que en esser tan habituals, es conductors s'avesen i ja no els prenen en consideració.
Es de Terraferida i GOB tenen molta feina si volen fixar-se en altres objectius, però oposar-se a una necessitat imperiosa com és fer sa reforma de sa carretera Llucmajor-Campos són ganes de quedar-se amb s'anècdota i ganes de fer-se notar.
Que pensin en ses morts, es ferits greus i ses famílies destrossades, moltes vegades amb gent molt jove, que hi ha hagut en aquesta carretera es darrers quinze anys. És d'escàndol.
Lo mateix va ocórrer quan se va fer sa prolongació de s'autopista Palma-Llucmajor. Era una carretera perillosíssima, a sa qual també hi havia innumerables accidents i defuncions.
D'ençà que està feta, es pocs accidents que hi ha hagut han estat amb només un cotxo involucrat per mala conducció o altres circumstàncies.
