L'Obra Cultural Balear (OCB) se va fundar durant es franquisme (1962) per divulgar i promoure sa cultura balear, cosa ben necessària i justificada en aquells temps on molts de balears enyoraven que qualcú fes reviscolar sa cultura autòctona. Es seus fundadors eren gent d’orde i tirant a conservadora. Però amb el pas des temps, una fornada de gent d’un espectre social i polític ben diferent, es qui ara s’autoanomenen catalans de Mallorca, se va fer amb sa direcció de l’Obra. Per donar-li aquest canvi de rumb, aprofitaren que s’entitat estava en mans d’un nou president, n’Antoni Mir Fullana, filòleg i secretari general de política lingüística de sa Generalitat de Catalunya en temps d'en Jordi Pujol. No importa dir res més de ses inquietuds polítiques des personatge. Una mostra significativa d’aquest daltabaix que va sofrir l’Obra durant sa presidència d’en Mir va esser es canvi de logotip. Es logotip de sa vella OCB duia s’escut des regne de Mallorca davall es llaurador. En Mir llevà s’escut i hi posà ses quatre barres vermelles sense es color blau ni es castell que defineixen es balears.
Però encara anaren més enfora. Per demostrar sa seva conversió a s’independentisme pancatalanista, aquests jovençans encapçalats p’en Mir no dubtaren a modificar ets estatuts de s’entitat on, a s’article segon paràgraf “g”, posaren textualment que una de ses finalitats de s’antigament respectable OCB era “la defensa de la identitat nacional de les Illes Balears en el marc dels Països Catalans”. ¡Vaja una presa de pèl per tota aquella bona gent que els va creure quan deien lluitar per sa balearitat! Perquè, tal com diuen es seus actuals estatuts, lo que fan de llavors ençà és lluitar per s’inclusió de Balears dins s’entelèquia des “Països Catalans”.
Pentura per animar ses festes de Nadal i engrescar es seus feligresos per sa mobilisació des 30 de desembre, enguany a l’Obra no li ha tremolat gens es pols a s'hora d’anunciar que entre es premiats de sa Nit de la Cultura que organisa cada 31 de desembre, hi figuren es famosíssims Jordis, grans agitadors socials des separatisme i empresonats per un presumpte delicte de sedició. L’OCB ha concedit an es líders de s'Asamblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural es premi Gabriel Alomar. ¿Es motiu? En Sànchez i en Cuixart haurien obert es catalanisme "a totes les lluites socials" i, més en concret, haurien obert “vies àmplies de coneixement i difusió de la cultura catalana en tota sa seva extensió". També haurien organisat ”exemplarment ses majors mobilitzacions populars a favor del dret a decidir del Principat de Catalunya i de la resta de pobles amb pacifisme i no violència com a model irrenunciable d'actuació". Idò.
A qualsevol persona amb un poc de seny i sentit comú li pareix incomprensible que tota una entitat cultural que autoanomena “balear”, regada amb doblers públics, s'estimi més guardonar dos personatges d'una altra comunitat autònoma com es dos Jordis que, per més inri, estan imputats per un delicte tan greu com sa sedició. Amb lo bo de fer que hagués estat premiar qualcú d'aquí, com per exemple en Rafel Nadal, màxim ambaixador de sa cultura i s’identitat mallorquina per tot el món. Però clar, aquí si no ets un bon samarità de sa llengo i sa cultura catalana no ets digne de rebre cap reconeixement. Recordin, si no, es trist episodi de sa nostra universitat amb en Nadal i es comportament patètic, una mescla d’arrogància i d’enveja, que varen tenir es filòlegs catalans de sa UIB.
Per veure que això no són invencions ni rondaies, basta recordar ses paraules reveladores de qui va esser president de l'Obra Cultural Balear d'Alcúdia durant ets anys 70, n’Antoni Alemany Cladera: “Jo he estat soci de l'Obra Cultural Balear [..]. Me vaig fer soci perquè pensava que estàvem davant una lloable iniciativa de sa societat civil per sa defensa i promoció de sa cultura i de lo balear, tal i com pareixia desprendre-se de sa seva denominació. Els vaig donar generosa canxa periodística en es Diario de Mallorca fins que me vaig donar de baixa quan vaig comprendre i constatar que s'OCB tenia poc de cultural i de balear en haver-se convertit en instrument an es servici des pur i dur catalanisme [..] Una Obra Cultural Balear maleducada, insultant, agressiva, convertida en mascaró de proa des catalanisme radical fronterer en es feixisme pur i dur”.
En suma, d’Obra Cultural Balear, lo que és de “cultural” i de “balear” en té ben poca cosa, només sa careta. ¡Bons enganapanxes estan fets!
