Toni Ballester

Caminant pes carrers de Palma trobam diferents vestigis històrics que mos tornen a situar a s’Edat mitja i que els passes de llarg si no hi poses esment. Un d’ells, que està a un carrer

No sé què passa, però darrerament cada vegada que vaig a un dinar surt es tema des mallorquí-català i d’en Ramon Llull. Fins i tot n’hi ha que en pla despectiu me demanen si sabia

En aquestes darreres dècades hem vist amb resignació com s’estima a sa nostra identitat balear se n’anava a fer baumes per culpa des qui se troben més a gust implorant s’entrada de Balears a uns

Un tema molt desagradable pes qui no vivim de sa política és sa ridícula pujada d’un 0.25% an es pensionistes, un col·lectiu que se mereix una jubilació digna després de tota una vida fent feina

Sempre dic que és mester canviar de tema i no xerrar tant de llengo, però desgraciadament s’actualitat m’obliga a tornar a escriure d’un tema tan llastimós que cou fort en es dos sectors enfrontats a

Sa nostra Mallorca al llarg des temps mos ha deixat diferents històries i aconteixements que reflexen sa manera d’esser i actuar de s’època. Uns d’ells varen esser es greus fets esdevenguts a sa Plaça de

A rel de sa concentració promoguda per Mos Movem i Societat Civil Balear contra s’imposició política des català a sa sanitat pública balear, el senyor David Abril, portaveu de Més per Mallorca, no ha tengut

A rel de sa concentració promoguda per Mos Movem i Societat Civil Balear contra s’imposició política des català a sa sanitat pública balear, el senyor David Abril, portaveu de Més per Mallorca, no ha tengut

Avui en dia xerrar de mallorquí és com xerrar d’una rondaia, d’una brusca nostra, com si tots es que el xerram fóssim uns incults i uns analfabets davant es que se senten més cults i

Tot indica que MÉS ha reculat amb s’absurda imposició de sa llengo catalana an es professionals de sa sanitat pública balear. Segurament, i crec no equivocar-me, per por a ses pròximes manifestacions socials organisades pes

Cada temporadeta mos donen sa terrible notícia que sa televisió autonòmica perd audiència a marxes forçades. Sa darrera enquesta no deixa lloc a cap interpretació que no sigui un fracàs sense pal·liatius. En es mes

Aquests dies es medis de comunicació s’han fet ressò d’un inesperat, inusual i estrany comunicat des PP Menorca on reafirma es seu compromís amb ses modalitats insulars després d’anys de callar i no dir-ne ni