Imagen de Toni Ballester

Toni Ballester

Decret de Nova Planta

Desafortunadament es baleàrics hem sofrit sovint infortunis que han tengut greus conseqüències per sa llengo i cultura des nostro poble. Avui me referiré a ses imposicions que han vengut tant per part de sa llengo castellana, segle XVIII, com de sa catalana, segle XX. Basta recular en el temps i

Cants de sirena des PP

Una de ses preguntes que adesiara mos feim molts de ciutadans és per què aquesta injusta imposició de sa llengo catalana gràcies a uns polítics que incompleixen es nostro propi Estatut d’Autonomia, redactat per ells mateixos sense comptar amb s’opinió des poble, i que a s’article 35 deixa ben clar

¿On és sa mallorquinitat?

Dissabte passat 30 de desembre se va celebrar sa tradicional ofrena floral al rei En Jaume I que recorda s'entrada de ses tropes aragoneses a sa capital l’any 1229, uns fets històrics que representaren sa reinstauració des cristianisme i posaren es fonaments de s’identitat política, social, econòmica i cultural de

L’Estendard no és sa bandera catalana

Cada 31 de desembre es mallorquins celebram sa derrota sarraïna i s’entrada des jove rei aragonès Jaume I a Madina Mayurqa, actual Ciutat de Palma, després de tres segles de dominació musulmana. Un fet històric que va suposar s’inici d’una etapa decisiva on se posen es fonaments de s’identitat política,

L'Obra Cultural Balear i els Jordis

L’Obra Cultural Balear (OCB) se va fundar durant es franquisme (1962) per divulgar i promoure sa cultura balear, cosa ben necessària i justificada en aquells temps on molts de balears enyoraven que qualcú fes reviscolar sa cultura autòctona. Es seus fundadors eren gent d’orde i tirant a conservadora. Però amb

Bons samaritans

De cada vegada més es balears hem deixat de creure en sa política i concretament en aquells que hi viuen. Sa torrentada de corrupció que ha inundada sa nostra comunitat autònoma ha originat una desafecció primer i llavors una indiferència creixent cap a sa política i, arrossegada també, cap a

¿Això és sa politica que volem?

És molt mal d’entendre lo que passa a sa política autonòmica, amb un govern de talladures sorgit d’una aliança entre partits amb poca representació, però que no estan gens encorreguts en manetjar es nostros interessos segons d’on ve es vent o com més els convé. Poc importa lo que pensin

I així anam

An es balears no mos ve de nou que ses televisions regionals i nacionals xerrin de s’imposició de sa llengo catalana an es profesionals de sa sanitat pública de Balears, incloguent es personal de netetja. Però aquest debat castellà/català n’amaga un altre que sol quedar ofegat com si fos una

La republiqueta

Aquest llarguíssim i llastimós tema de s’independència de Catalunya i sa seva ridícula republiqueta de vuit segons (un rècord guinness a afegir a s’haver des separatisme) ja surt des botador o, com deim en mallorquí, ja vessa per tots es costats. Tant és així que es monotema d’aquesta absurda deriva

¿D’on ve es nom de Balears?

Indagar i cercar sa nostra història és un plaer que va més enllà d’arribar a sebre d’on venim, qui som i quins eren es nostros antepassats. En efecte, aquesta recerca t’umpl de tant de goig i saviesa que t’obliguen a sentir-te orgullós de sa terra que t’ha vist néixer i

S'hispanitat de Catalunya

Sorprenent i escarrufador es món des secessionisme, un món de fantasia i odi creat per uns polítics i ciutadans liderats pes fugitiu Carles Puigdemont i Oriol Junqueres, empresonat. Tots dos creuen que es futur de sa seva comunitat autònoma -perquè és lo que són, una comunitat autònoma com totes ses

¿Per què mos lleven s'article salat?

Un servidor no és polític ni té intenció d’esser-ho, però com a ciutadà que paga religiosament es seus imposts tenc dret a dir quan sa política no va bé, i evidentment dins ca nostra no hi va de cap de ses maneres, al manco en temes lingüístics, culturals i identitaris.