A Mallorca estem immersos en el nivell 4 de risc extrem pel Covid 19 per mor de l’augment de contagis, que cada dia n'hi ha més. No entraré a detallar-los, perquè ja els coneixeu. Avui falten quatre dies per Nadal, amb una quantitat molt important de dubtes sobre el que hem de fer aquestes festes, com actuar, a qui hem de fer cas, si al Ministre Illa o a la President Armengol, perquè no diuen el mateix en l’hora del toc de queda. En allò que sí coincideixen és que només poden ser de dos nuclis familiars en els dinars o sopars.
El Ministre Illa passa la responsabilitat a les Comunitats Autònomes, no sigui cosa que el gravíssim problema li exploti a les mans. La President Armengol és molt més dura amb les prohibicions i restriccions, tal com ha de ser en uns moments tan delicats on la gent no fa massa cas de les recomanacions i prohibicions i una part de la joventut continua amb festes il·legals i botellots on s’ajunten sense cap precaució, amb moltes possibilitats de contaminar i ser contaminats.
Inconsciència? Irresponsabilitat? Curtor? Un comportament i educació que probablement l’han vist i après de casa seva. Segurament pensen que això no va amb ells i no els hi passarà mai, i aquí està el mal, com diu el refranyer, “de aquellos polvos, vienen estos lodos”.
Els bars i restaurants no poden tenir clients dins l’establiment, només a les terrasses, amb el greu trastorn que això implica. Els dies que plogui o faci molt de fred estaran buides. Des del mes de març, molts d’establiments no han pogut aguantar el cop i han tancat. Es parla de quasi un 20 per cent, i probablement, a partir del passat dia 17, en tancaran un 20 per cent més.
Empresaris arruinats, treballadors sense feina, i podem donar les gràcies als Ertos, de moment. Però, a la llarga, continua sent una ferida oberta. En els temps de bonança, era una bona sortida posar un bar; si no tenies una altra cosa, era rentable, però, com tot, quan un negoci va bé en surten com a bolets, molta competència, però si ho feies bé i eres competitiu, podies pujar una família i guanyar doblers.
Ara, les coses van terriblement malament; són temps de vaques magres, al límit de la desesperació. Ningú no s’havia imaginat una pandèmia com la que estem sofrint, i no sabem el temps que durarà. Ens deixa molts de morts i malats, molt de sofriment, quasi pitjor que una guerra freda tradicional.
De restaurants, igual que de bars, n'hi ha molts, de bons i de menys bons. Ara es mosseguen les ungles, sols sobreviuen els de més prestigi que tenen terrasses, amb gran cuiners de reconegut nom, Estrelles Michelin i Verdes. La resta, que són molts, es preparen per fer menjar 'Take away' per endur-se’n a casa, i molts te’l duen ells mateixos. És qüestió de sobreviure i, si és possible, no tancar.
Les que en treuen un bon profit son les senyores que no tenen temps per cuinar, i no tenen la sort de tenir el marit o la parella que se’n desfaci bé a la cuina, un 'cocinitas, com diuen ara. És el meu cas. Jo no he estat tocat amb el do de la saviesa culinària, però un pamboli o un ou fregit encara som capaç de fer-ho; això sí, amb l’ou fregit, hi ha oli per tot, però tinc la gran sort que la meva dona és una gran cuinera, té imaginació, li agrada i no té peresa; des dels plats més senzills fins als més elaborats i complicats, en fa vertaderes obres d’art, exquisides i ben presentades, a l’alçada dels millors cuiners.
I amb tot aquest desastre, NOSALTRES hem de ser els responsables. De la nostra actitud davant la pandèmia depèn que es pugui davallar el nombre de contagis i salvar vides. Hem de respectar les tres M: Mans, rentar-se les mans; Metres, distància social, i Mascareta. Hem de fer cas als polítics: el Nadal i el Cap d’Any, passar-lo a casa. Però sense cap dubte, nostra és la responsabilitat, depèn de nosaltres i de la propera i esperada vacuna que tot s’acabi el més aviat possible. Bon Nadal i que el 2021 sigui molt millor.
