N’hi ha que diran que el que ha passat aquesta setmana és el més semblant a morir matant. N’hi ha que pensaran que és la culminació de quatre anys de govern contrari a les nostres senyes d’identitat, cultura i llengües pròpies, antimallorquinista. N’hi ha que creuran que és la conseqüència d’un govern radical, impulsat pels sectors més bel·ligerants del Partit Popular.
Sigui com sigui, el que ha passat aquesta setmana en relació a la recepció dels canals de Televisió de Catalunya és una de les grans malifetes que s’han dut a terme en contra d’un mapa comunicacional en llengua catalana que, una vegada més, es veu amenaçat.
Només cal fer una mica de memòria per saber que si TV3 va arribar a les Illes Balears no va ser gràcies al llavors Govern Balear ni per una voluntat impositiva del Govern de Catalunya; va ser simplement la voluntat de la ciutadania la que va aconseguir que poguéssim tenir mitjans de comunicació en llengua catalana. Una ciutadania que es va organitzar sota el lema Volem veure televisió en la nostra llengua i, per subscripció popular (més de 1.000 persones a raó de 10.000 pessetes de l’any 1984) a través de l’Associació Voltor, va aconseguir posar l’antena receptora a Alfàbia. Va ser a partir d’aquest moment que tenguérem televisió en català, eina imprescindible per a la normalització de la nostra llengua.
Anys després arribà IB3 i Televisió de Mallorca. Va ser el moment on passàrem a tenir mitja dotzena de canals en llengua catalana, i va ser el moment que vàrem començar a fer passes enrere: IB3 veia TV3 com a competència i el Govern cometé greus errors; Televisió de Mallorca va ser tancada; el nou sistema de telecomunicacions ens anava en contra. En definitiva, les condicions tècniques creaven impediments i la voluntat política hi jugava a favor.
La culminació d’aquesta política d’errors i voluntat de fer mal ha conclòs en la fatídica setmana on ens quedam sense el Canal 33, sense el 3/24 i sense el Súper3. La voluntat popular que va fer possible la recepció ara ha estat insultada i trepitjada per un Govern que ha demostrat un radicalisme inaudit. Un Govern que ha tengut l’habilitat de posar-se en contra tota la població durant aquesta legislatura. Un Govern que no ha sabut construir i ha semblat que enlloc de fer volia desfer.
En una mateixa legislatura el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca ha dut a terme les següents accions relacionades amb la nostra llengua, la cultura i els mitjans de comunicació: han tancat Televisió de Mallorca, han tancant Ona Mallorca, han sortit fora de l’Institut Ramon Llull (institució que ajudava els nostres creadors a ser presents al món), han fet que IB3 no fos totalment en català, han tancat l’espai de presentació de la nostra cultura al continent Espai Mallorca, han elaborat un Decret per situar la nostra llengua pròpia a la mateixa altura que l’anglès (cosa única al món)... Per què tant d’odi, tanta voluntat de destruir, tanta mala llet?
Quin mal hi ha que televisions en català es vegin a Balears? Si Catalunya és una regió d’Espanya, no seria bo que veiéssim totes les televisions de l’Estat, o aquesta és una nova contradicció dels que diuen defensar la unitat d’Espanya? Si estan a favor de la nostra llengua perquè podem veure més de 50 televisions en castellà i només una en català?
Potser són massa preguntes sense resposta o amb una resposta massa clara.
